Article de Jordi Alberich Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Moderar la globalització
Haurem de compaginar espais plenament globals i oberts amb d’altres en què les polítiques nacionals, en el nostre cas majorment europees, responguin a les nostres prioritats productives, polítiques i socials
Fa uns anys que successius esdeveniments mostren fins a quin punt la globalització econòmica se sustenta en unes bases molt fràgils. S’argumentava en els seus inicis, fa tres dècades, que amb l’obertura se suavitzarien molt els cicles econòmics, el benestar es generalitzaria i es tendiria a una homogeneïtzació política mundial, que enterraria vells conflictes. No obstant, a prop de nosaltres hem conegut la crisi econòmica més gran que puguem recordar, s’ha enfonsat la política tradicional i fracturat la societat, hem patit una pandèmia succeïda per enormes deficiències en les cadenes de subministrament global per acabar, ara, amb una guerra a Europa. I el que vindrà.
Entretots
Alguna cosa va malament des de fa ja temps i, per això, es van succeint les veus crítiques amb l’estat actual del procés de globalització. Uns aposten per retrocedir, retornant poder als estats, mentre que d’altres defensen la continuïtat del procés però avançant, simultàniament, en el govern mundial d’una economia sense fronteres.
Notícies relacionadesDavant tot això, llunyíssim d’un govern global, el més convenient és recuperar certes capacitats cedides massa alegrement a la voluntat d’uns mercats imperfectes. Així, entre altres àmbits, resulta fonamental instrumentar noves polítiques industrials i energètiques. La Unió Europea no pot, per exemple, dependre ni del gas rus ni dels microxips, que es produeixen en la seva totalitat en països asiàtics.
La globalització té tot el seu sentit, però no pot ser alimentada per una lectura extraordinàriament simplista del món. No serà senzill, però haurem de compaginar espais plenament globals i oberts amb d’altres en què les polítiques nacionals, en el nostre cas majorment europees, responguin a les nostres prioritats productives, polítiques i socials. Entre aquestes, la primera és no fer de la reducció sistemàtica de costos el final últim d’una economia, com ha estat succeint en els últims temps. I així estem.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
