Contactes investigats Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

1
Es llegeix en minuts
Les vel·leïtats russes del procés

Una part de l’independentisme va intentar just abans i després del referèndum prohibit de l’1-O obtenir recolzaments internacionals no per a la seva causa democràtica sinó per al seu mètode unilateral. I en aquesta recerca va fracassar estrepitosament davant els socis europeus i occidentals d’Espanya. Primer, perquè a cap Estat li ve de gust emprenyar un homòleg per encoratjar el qui se’n vol separar, i menys si pretén fer-ho sense tenir una majoria qualificada i reconeixible ni un mètode acceptat per totes les parts. Bona part dels que van intentar aquesta via van entendre el missatge i van desistir, tot i que no van tenir el valor de comunicarho als seus seguidors i votants. D’altres, hi ha proves suficients que ho van intentar, a la desesperada, amb interlocutors gens fiables que deien representar estats menys fiables. I un d’ells, Víctor Tarradellas, que feia anys que fabulava amb aquesta idea en fòrums residuals de l’independentisme, no se sap per quins motius, va gravar converses sobre aquestes peripècies.

La justícia l’investiga perquè és la seva obligació, perquè si aquestes gestions van tenir eficàcia operativa, cosa que s’ha de provar, podrien constituir indicis de delictes greus que, en aquest cas sí, podrien arribar a la rebel·lió per la implicació d’un tercer país. En aquest assumpte coincideixen les ganes d’alguns independentistes, pocs pel que sembla, d’aparentar èxit en el seu intent amb l’obsessió d’alguns membres de la seguretat de l’Estat de demostrar que va passar el que el Tribunal Suprem va sentenciar que no havia passat. Puigdemont al·lega que tot és un muntatge de les clavegueres de l’Estat, però tindria molta més credibilitat si digués que aquestes fantasies no van passar de ser-ho.