Article de Montse Santolino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Alerta notícies falses

Les grans companyies tecnològiques han continuat prioritzant el seu negoci a la democràcia. No són poders amables. No els blanquegem

1
Es llegeix en minuts
Alerta notícies falses

El 91% dels espanyols té WhatsApp, segons l’últim informe ‘Digital 2022’. No hi ha cap mitjà d’informació i desinformació més potent, i la setmana passada n’hem tingut una bona prova. Un parell d’àudios, només un parell d’àudios, reexpedits massivament, han fet creure a mig país que començarien a faltar el menjar o la gasolina. Els principals mitjans de comunicació van haver de desmentir-ho, davant l’alarma social que havien generat. Poca broma.

Notícies relacionades

¿Ens volen espantar o és que vivim espantats? Les notícies falses no triomfen perquè sí. A la nostra societat hiperconsumista, però també desigual, precària i ansiosa, li fa pànic l’escassetat. A final d’any ja vam veure la por que causava la idea d’una apagada. Com, a més, encara som nets i besnets de la postguerra i de les cartilles de racionament, la idea d’un possible desproveïment, en plena invasió russa, activa totes les nostres alertes més primàries. Reexpedim el missatge, o el comentem, i sense adonar-nos-en gaire, contribuïm a l’incendi.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La pandèmia ha sigut una gran fàbrica de notícies falses, i la invasió d’Ucraïna per part de Rússia no farà més que multiplicar-los. Piquets i molt mala llet se sentia en un dels àudios, i aquesta mala llet hauríem d’aprendre a canalitzar-la de manera intel·ligent. Per començar, no donem la culpa a aquell que s’espanta. Abans que Putin van ser les mentides oficials institucionalitzades, el mal periodisme i el màrqueting abusiu els responsables que avui ens costi distingir entre la mentida i la veritat. I Zuckerberg. Massa publicitat per a una empresa que no ha fet prou esforços per impedir la difusió de notícies falses. Al desembre va prometre afegir-se al Codi de Bones Pràctiques Reforçat contra la Desinformació de la Comissió Europea. Reforçat perquè el que es va aprovar el 2018 no ha servit de gaire: les grans companyies tecnològiques han continuat prioritzant el seu negoci a la democràcia. No són poders amables. No els blanquegem. Exigim que la futura llei europea de serveis digitals els controli més i millor.