Dos anys de pandèmia, tres setmanes de guerra

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

13 de març del 2022. 18:41

0 Comentaris

Aquesta setmana farà dos anys del primer confinament, el més dur, en què van néixer totes les inquietuds i els fantasmes van aparèixer de nit, amb la foscor presidint la vetlla d’un dia que era com tots els altres, interminable i monòton, anguniós i amb una perspectiva llunyana del final del malson. Dos anys que cadascú ha viscut com ha pogut, amb les mateixes neurosis acumulades, amb un patiment individual i un desgavell col·lectiu que ens ha empès tant a la resiliència com a la desesperació. Les corbes que miràvem cada dia a veure si es doblegaven s’han convertit en mapes. Hem après molt de pressa la geografia d’Ucraïna i sabem noms de ciutats que desconeixíem i que ara ja són runa. En la perspectiva d’aquests dos anys, la possibilitat d’un futur s’ha esvaït en l’imaginari col·lectiu. La pandèmia, malgrat la foscor de les primeres setmanes, admetia una idea de final. La guerra és la mateixa foscor, però sense la fe, per irracional que sigui, d’un desenllaç amable. Per ara, submergits en la incertesa, desolats i cansats, tot just ens atrevim a dibuixar un demà plausible. Pitjor encara: som incapaços de perfilar-lo.