Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Nostàlgies
Estem caient per un tobogan immisericordiós que amb prou feines ens permet acomiadar-nos del món d’ahir
Enganxada com una ombra. Enredada als nostres passos. Adherida a la nostra pell. La nostàlgia amenaça de robar-nos l’alè en cada inspiració. Com si l’aire estigués viciat. Com si un núvol de mosquits volgués arribar al nostre cervell. Per Déu, que algú obri una finestra.
Entretots
Tot s’està precipitant. Estem caient per un tobogan immisericordiós que amb prou feines ens permet acomiadar-nos del món d’ahir. La nostàlgia apareix en forma de febles branquillons, com si poguéssim agafar-nos-hi mirant d’evitar la caiguda. Inútil. Només aconseguim arrencar-les d’un passat que ja no existeix i convertir-les en troncs secs a les nostres mans. Més llast. Més ceguesa en la mirada. Més matusseria per a la maniobra.
La nostra vida ancorada al benestar trontolla, és millor no caure en la temptació de convertir-la en una més de tantes nostàlgies-trampa. Aquestes que s’abstreuen en utopies que es van convertir en monstres, en formes de vides idealitzades que els seus protagonistes es van esforçar per superar, en moviments de lluita que es van oblidar dels més febles, en una vida sense pantalles (i que difícil i llunyà era tot). L’imaginable ja està aquí. Mirem d’abordar els nous reptes sense troncs secs que siguin un llast per nosaltres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
