De la carn que balla a la carn de canó

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

27 de de febrer del 2022. 23:13

0 Comentaris

Oscar Bayona

Aquest Carnaval hem renovat (han renovat: els que gaudeixen de la celebració i la disbauxa) les ganes irrefrenables de sortir al carrer per dur a terme la cerimònia del canvi de màscares. De les quirúrgiques a les festives. De l’habitual complement obligat que dilueix el rostre des de fa dos anys a una altra disfressa, aquesta voluntària, que ens allunya de la foscor pressentida de la Quaresma (és un dir: ara ja quasi ningú relaciona una cosa amb l’altra). He vist personatges que han optat per foragitar la memòria de la pandèmia amb una evocació que distorsiona el temor i el converteix en paròdia, individus disfressats de virus esfèrics, amb tot de membranes i proteïnes que simulaven la presència mortífera del SARS-CoV-2. He vist, també, joves que han tingut la idea d’esdevenir prova d’antígens, amb un ponxo blanc que reprodueix el resultat amb tires vermelles adhesives. És fàcil de dur i cadascú pot triar si és positiu o negatiu. No com a la realitat, que diagnostica el present sense bromes ni ficcions. Aquesta realitat que ara esdevé un caos ingovernable, soroll i fúria que no volen dir res. No pas amb una carn exaltada que es disfressa i balla, sinó amb la tragèdia d’una carn que és de canó.