Ucraïna i nosaltres: la possibilitat d’una tragèdia anunciada

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

24 de febrer del 2022. 12:47

0 Comentaris

Twitter

Un articulista mira d’estar pendent de l’actualitat i mira d’exposar els seus arguments a favor o en contra (o en tons de grisos) de les coses que ens passen, de les coses que es diuen, de les que es fan. Qualsevol excusa és bona: ara una trifulga política, ara una pandèmia, ara una disfressa de carnaval, ara un partit de futbol. De cop, però, esclata una guerra i tot allò que semblava interessant es torna frívol i innecessari, superflu. Sembla que només puguis parlar d’una guerra que, per a nosaltres, té dues característiques destacades. La primera és que no sabem gaire res (i correm a identificar la ubicació del Donbass o recordem que a Donetsk hi jugava el Xakhtar), més enllà de generalitats de conversa de cafè. La segona és que, essent llunyana, ens acabarà afectant perquè «la Rússia moderna és una de les potències nuclears més fortes», com ha dit Putin, com volent dir el que tots temem. En definitiva, entenc aquella famosa anotació de Kafka el dia que comença la Primera Guerra Mundial: «A la tarda, classe de natació». N'hi ha que hi van veure un desmenjament, una alienació. També es pot percebre com la necessitat impulsiva d’abraçar la nimietat davant la tragèdia imminent.