Davant la reforma fiscal

En la fiscalitat a les persones físiques, s’ha d’entendre la necessària coherència entre els diversos tributs que la componen, ja que tendim a caure en l’error de considerar-los per separat. Els impostos sobre renda, patrimoni i successions conformen un tot interrelacionat en què, per exemple, la qüestió no és només si mantenim o no patrimoni, sinó, cas d’eliminar-lo, com ajustem renda i successions per no perdre ni capacitat recaptatòria ni equitat del model.  

Pel que fa a societats, el fonamental és racionalitzar aquesta confusa amalgama de deduccions, bonificacions i exempcions que, any rere any, es van acumulant sense gaire coherència. Una suma de beneficis que afavoreix poc la competitivitat i, no obstant, redueix molt la recaptació. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En tercer lloc, es requereix afrontar amb més determinació el frau fiscal, que es manté en nivells insostenibles. Per a això, Hisenda hauria d’orientar les seves capacitats més a descobrir les bosses de frau que al control exhaustiu sobre els que ja atenen les seves obligacions tributàries.

I, finalment, resulta fonamental l’harmonització fiscal entre territoris, ja que, altrament, afavorim l’elusió, el fet de no pagar impostos dins de la legalitat. Res justifica les exagerades diferències tributàries entre estats de la Unió Europea i, encara menys, entre comunitats autònomes. Sens dubte, la política no està en el seu millor moment per a un debat tan complex, però no hi ha més remei que intentar-ho.