La lliçó de Nixon i Mao

En la història moderna de les relacions internacionals poques visites de dirigents han tingut conseqüències tan profundes per a l’equilibri global com aquesta del 21 al 28 de febrer de 1972. L’encaixada entre Nixon i Mao, moguda per la voluntat de desestabilitzar el poderós enemic soviètic, va suposar un gir copernicà en la geopolítica mundial. Però la història ensenya que no es pot assetjar ni humiliar infinitament els imperis caiguts perquè poden fer mal quan s’aixequin. Ucraïna és avui la víctima del desconeixement històric.

La desintegració de la Unió Soviètica va deixar una Rússia en ruïnes i de genolls, que va acceptar el compromís amb els EUA que Moscou facilitaria el final del Pacte de Varsòvia a canvi que l’OTAN no s’ampliés cap a l’est ni una polzada. Dues dècades de promeses incomplertes –la primera ampliació de l’Aliança Atlàntica va ser el 1999 amb l’ingrés de Polònia, Hongria i la República Txeca– i l’afany de Biden que els EUA mantinguin la primacia mundial han tret el pitjor de Putin i han col·locat als peus dels cavalls Ucraïna i la Unió Europea. 

És lamentable que cap dels dos hagi tingut en compte la lliçó de diplomàcia, flexibilitat i creativitat de Mao i Nixon. Ells, amb la seva difícil decisió, van posar en marxa la revolució més gran de la història, la que va permetre a la Xina treure de la pobresa 800 milions de persones i als EUA, enfonsar l’URSS i convertir-se en l’hegèmon global. La seva gosadia es va plasmar en el denominat Comunicat de Xangai, un text singular perquè destaca les diferències entre els dos països en lloc dels acords. Nixon, segons documents desclassificats, va escriure: «No vam fer cap intent de pretendre que no hi haguessin grans diferències entre els nostres dos governs, perquè n’hi havia. Aquest comunicat va ser únic a exposar honestament les diferències en lloc de mirar d’encobrir-les amb un doble discurs diplomàtic». 

Washington no suporta la idea que el seu poder omnímode està en declivi i que Pequín li trepitja els talons. «El principal objectiu de la Xina és convertir-se en el líder, el país més ric i poderós del món», però «això no passarà sota el meu mandat», va dir en la seva primera conferència de premsa com a president un Biden obsessionat per crear un bloc que permeti aïllar la Xina i Rússia, tot i que després rebutja l’entesa entre aquests dos països.

Henry Kissinger, conseller de Seguretat Nacional quan el juliol de 1971 va viatjar en secret a Pequín per organitzar la visita de Nixon, sempre ha insistit que per als EUA és vital no permetre que Moscou i Pequín tinguin millors relacions entre si que les relacions de Washington amb cada un d’ells. No obstant, l’ostentosa hostilitat dels EUA envers Rússia i la Xina ha acabat per facilitar un matrimoni de conveniència contrari als interessos occidentals i a la recerca de la seva solució pacífica per a Ucraïna. 

Notícies relacionades

¿Què és la llei marcial d’Ucraïna?

Ucraïna tanca el seu espai aeri

El comunicat conjunt de Putin i el president xinès, Xi Jinping, del dia 6 en què s’advocava per un nou ordre internacional va ser un trago difícil de digerir. La Casa Blanca va alertar Xi que un conflicte a Europa «impactaria els interessos de la Xina a tot el món». 

No hi ha justificació possible per a la invasió d’Ucraïna, però els EUA i l’OTAN fa temps que haurien d’haver escoltat la preocupació de Rússia per la seva vulnerabilitat davant la contínua expansió d’una aliança, que tampoc ha complert l’acord firmat en l’acta fundacional de les relacions Rússia-OTAN de 1997, de no fer desplegaments militars permanents als antics països del Pacte de Varsòvia.