Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Mirar el passat, demanar perdó i fer penitència
A l’hora d’anunciar la comissió sobre abusos sexuals promoguda per la mateixa Església, el cardenal Omella diu que «l’important no és mirar al passat, sinó al futur». Comencem tard i malament, perquè el que convé és just el contrari
En la història recent de l’Església catòlica en relació als abusos sexuals, Joan Pau II va ser condescendent i va cometre el pecat terrible de transitar a través de la boira del silenci, o, pitjor, va promoure doctrines i personalitats nefastes, com la del pederasta Marcial Maciel, fundador dels Legionaris de Crist, qualificat pel pontífex com a «apòstol de la joventut». Benet XVI va optar per l’assumpció del delicte («un càncer amb metàstasi», com va dir el teòleg Juan José Tamayo), però de manera tímida, ambivalent i amb sordina. El papa Francesc és qui ha encarat amb més decisió la revisió a fons de la perversitat, que inclou una reprovable i reiterada actuació institucional.
Ha topat amb reticències i oposicions, de la mateixa cúria, de determinades conferències episcopals, com l’espanyola. Ara es desperten i prometen investigacions definitives. Però, a l’hora d’anunciar la comissió promoguda per la mateixa Església, el cardenal Omella diu que «l’important no és mirar al passat, sinó al futur». Comencem tard i malament, perquè el que convé és justament el contrari. Encarar la història, assumir la culpa, depurar responsabilitats, demanar perdó i fer penitència.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
