Conflicte internacional Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Rússia-Ucraïna: Tots menteixen

La desinformació, la diplomàcia i la dissuasió han sigut utilitzades gairebé a parts iguals per les dues parts

2
Es llegeix en minuts

Va ser el senador nord-americà Hiram Johnson (1917) el primer en afirmar que la primera víctima d’un conflicte és la veritat. Uns anys més tard, seria Winston Churchill qui va reiterar: «En temps de guerra la veritat és tan preciosa que hauria de ser protegida per un guardaespatlles de les mentides». I efectivament, està sent la veritat la primera baixa d’una crisi sobre la qual l’opinió pública mundial té fixada la mirada durant aquestes primeres setmanes de l’any 2022.

Hem assistit a una primera topada entre les parts per la conquesta del relat a través de la propaganda. I cap de les dues parts s’ha quedat curta en aquest aspecte. Però potser el que més ha destacat ha sigut l’èmfasi posat per part de Biden en la possibilitat d’una guerra imminent, setmana rere setmana. I l’apoteosi final ha estat l’assenyalament del dia, i gairebé l’hora, de l’atac. Per la seva banda, Moscou ha mantingut la seva intenció de negociar per vies diplomàtiques la solució de la crisi, això sí, sempre posant al davant la força bruta com a element dissuasori. 

Així, la desinformació, la diplomàcia i la dissuasió han sigut utilitzades gairebé a parts iguals per les dues parts. No es tracta d’identificar en aquesta ocasió les parts de veritat de cada una de les informacions que s’han anat transmetent a l’opinió pública. Potser és més pràctic cenyir-nos als fets per intentar explicar quina és la situació actual i quins interessos pot tenir cadascun dels actors involucrats que realment esclati un conflicte.

Si la situació es manté com fins ara. Amb el conflicte obert al Donbass, com des de fa set anys i mig, amb una retirada parcial de les tropes russes de la frontera ucraïnesa, amb les portes obertes a una negociació sobre el desplegament d’armes convencionals entre Rússia i els EUA i, sembla, la possibilitat de la implementació des de Kíev dels acords de Minsk i la retirada voluntària d’Ucraïna de la seva candidatura a l’OTAN com va deixar entreveure l’ambaixador ucraïnès a Londres, sembla que a Moscou li hauria sortit bastant bé la jugada. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tot i que Rússia no hauria arribat al programa de màxims exposat davant Washington i l’OTAN que plantejava tornar a la situació anterior a 1997, sí que hauria aconseguit una bona part dels seus objectius parcials. De passada hauria posat en una greu dificultat l’aliança estratègica dels EUA i la UE, a més d’haver deixat en evidència la ja famosa brúixola estratègica europea que no només no acaba d’enlairar-se, sinó que podria estar ferida de mort. 

Notícies relacionades

Però també ha aconseguit, de manera evident, despertar d’un coma cerebral, en paraules de Macron, una OTAN que es troba a les portes del seu pròxim marc estratègic o, el que és el mateix, de la seva enèsima reinvenció per adaptar-se a un món per al qual no va ser creada. Sí, l’OTAN també guanya amb un potencial conflicte. I no, l’OTAN, malgrat el que molts diuen, no és una organització de pau, sinó de guerra.

D’aquesta manera, els grans vencedors d’aquesta crisi, tal com estan les coses, serien curiosament el que ha fet esclatar la crisi, Rússia, i el que l’està encoratjant fins a l’extenuació. Pensin, tots menteixen i ho fan per una raó.