Rússia retira algunes tropes de zones limítrofes amb Ucraïna davant la mirada escèptica de l’OTAN

Rússia comença a retrocedir. Algunes tropes dels districtes militars russos adjacents a Ucraïna estan tornant a les seves bases després de completar els exercicis, segons ha informat el Ministeri de Defensa rus; una decisió que podria reduir les friccions entre Moscou i Occident que ha sigut analitzada com l’inici de la desescalada bèl·lica. L’agència de notícies russa Interfax va citar el ministeri dient que, mentre continuaven els simulacres a gran escala en tot el país, algunes unitats dels districtes militars del sud i de l’oest han completat els seus exercicis i han començat a tornar a les seves bases.

No obstant, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va celebrar l’anunci però es va mostrar escèptic a l’assegurar que de moment no hi ha evidències sobre el terreny i va instar Moscou a demostrar la seva voluntat d’actuar.

«Moscou emet senyals que la diplomàcia ha de continuar. Això dona peu a un caut optimisme. Però fins ara no hem vist cap senyal de desescalada sobre el terreny per part de Rússia», va dir el secretari general, que va afegir: «Rússia ha acumulat una força de combat a Ucraïna i els seus voltants sense precedents des de la guerra freda. Tot està preparat per a un nou atac. Però encara és a temps de fer un pas enrere, deixar de preparar-se per a la guerra i començar a treballar per una solució pacífica». Stoltenberg va tornar a remarcar que la situació actual és la «crisi de seguretat més greu a la qual ens hem enfrontat a Europa durant dècades».

Reacció positiva dels mercats

Rússia ha acumulat més de 100.000 soldats a prop de les fronteres d’Ucraïna, situació que fa témer una invasió, sobretot perquè les maniobres conjuntes de Moscou amb Bielorússia del 10 al 20 de febrer fan que Ucraïna estigui gairebé envoltada per l’Exèrcit rus.

Els mercats russos van reaccionar positivament a la notícia i el ruble, que ha estat sota pressió pel temor de noves sancions occidentals en cas de guerra, va guanyar un 1,5% poc després de l’anunci del Ministeri de Defensa.

Tot i que Moscou ha negat que planegi atacar Ucraïna, ha exigit als Estats Units i a l’OTAN garanties jurídicament vinculants que no es permetrà que Kíev entri al bloc militar. Fins ara Washington i Brussel·les s’han negat a prometre-ho.

En aquest context, el canceller alemany Olaf Scholz ha arribat a Moscou per reunir-se amb el president Vladímir Putin en una missió destinada a diluir la tensió i allunyar l’amenaça de la guerra.

Senyal positiu

Dilluns, Rússia va donar un petit senyal positiu quan el seu ministre de Relacions Exteriors, Serguei Lavrov, va assegurar que hi havia «una possibilitat» de «resoldre els problemes» per la via diplomàtica.

El camí del diàleg «no s’ha acabat, però tampoc pot durar indefinidament», va afegir Lavrov amb un to més pausat i lluny de les declaracions ofensives dels últims dies. El ministre també va qualificar com a «constructives» algunes propostes nord-americanes.

Notícies relacionades

¿Per què Rússia vol envair Ucraïna? El conflicte en 5 claus

Mapa d’Ucraïna i Rússia: les zones vermelles del conflicte

Des de Washington, les autoritats havien alertat que la invasió russa «podria tenir lloc en qualsevol moment». L’ambaixada nord-americana a Kíev va ser traslladada dilluns a Lviv, a l’oest del país, fent cas omís a les crides del president ucraïnès Volodímir Zelenski, que va demanar que no es deixessin portar pel pànic. Alguns mitjans de premsa van evocar que la suposada invasió russa d’Ucraïna podria començar dimecres. Una vegada més, Zelenski va concloure les especulacions amb una dosi de sarcasme. «Ens diuen que el 16 de febrer serà el dia de l’atac. El convertirem en un dia d’unitat», va dir, alhora que demanava als ucraïnesos que pengessin la bandera nacional blava i groga aquell dia.

Avui dimarts, la ministra britànica de Relacions Exteriors, Liz Truss, va dir que el president rus, Vladímir Putin, encara és a temps d’evitar una guerra, però va remarcar que el termini és «limitat». «Podríem estar al caire d’una guerra a Europa que tindria greus conseqüències, no només per als pobles de Rússia i Ucraïna, sinó d’una forma més general per a la seguretat d’Europa», va declarar la cap de la diplomàcia britànica a la cadena Sky News.