Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La pedagogia moderna i els focs artificials
Ens hem vist envaïts, aquests dies, per tot de missatges a favor d’una nova manera d’ensenyar, més acord amb els temps moderns. Hem vist focs artificials sobre les competències, les optatives, la reflexió i l’assumpció de reptes, la solució de problemes reals, els del dia a dia, sobre la «capacitat d’assolir habilitats que perdurin, transferibles». S’ha instal·lat, sembla que amb contundència i sense marxa enrere, la idea que tot allò que put a notes o exàmens té un aire de rígida disciplina medieval. Només esmentar-los (exàmens o notes) és com si t’abonessis a tesis periclitades, a pedagogies antigues. I no parlis de sacrifici o de rigor, perquè sembla que aleshores t’alinees amb els antics, perquè aprendre no és memoritzar (allò tan carca, tan passat de moda), sinó esdevenir un alumne que sigui «agent actiu».
Un cop vistos, els focs artificials s'esbraven, es dilueixen en el cel. En queda un rastre de fum. Admires la capacitat de combinació dels elements del mestre pirotècnic, però acabes descobrint que, a la fi, tot és pólvora i pigments, sempre els mateixos. Que els arguments de la modernitat són febles i evanescents, repetitius. Lluminosos i enlluernadors. I artificiosos i efímers.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
