No era amor

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El dia anterior a l’assassinat, una amiga em va enviar una frase de Nina Simone, que deia: «Has d’aprendre a aixecar-te de la taula quan ja no se serveix amor». El deixo aquí perquè dilluns és Sant Valentí i ens bombardejaran amb missatges que diuen el contrari. Perquè quan s’arriba a l’assassinat, ja no hi ha res que ho arregli. Quan s’arriba a l’agressió, ja és tard. Perquè s’inverteix més en justícia i en atenció que en una educació i formació en igualtat, que fomenti relacions sanes entre homes i dones. Seguiran aquests titulars d’assassinats mentre pensem que l’amor és el que apareix a les pel·lícules o el que escoltem a les cançons. Continuaran succeïnt si encara pensem que la violència és només un cop, i no les paraules carregades de menyspreu, la ruptura de la lleialtat i els silencis per produir por. Si pensem encara que tot això són coses menors, alguns homes pensaran dilluns, Sant Valentí, que una agressió s’arregla amb un ram de roses, i elles, que la gelosia és amor o que el control és protecció. Tenia només 17 anys, però d’altres viuran una cosa molt semblant a la mateixa edat. Potser no seran assassinades, però sí que hauran crescut amb unes relacions desiguals i amb una violència normalitzada.

Assumim que el bon amor ha de ser una balança equilibrada, i que pot trencar-se, però lluny del dolor i el sofriment. «Has d’aprendre a aixecar-te de la taula quan ja no se serveix amor», deia Simone. I hi afegeixo: no et conformis ni amb les engrunes.