La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Millor si et contagies tu també

Estem molt a la cua d’Europa en matèria de protecció a les famílies, i no s’ha millorat res pel que fa a les monoparentals

3
Es llegeix en minuts
Millor si et contagies tu també

Quan els símptomes del nen i l’autotest amb les dues ratlles certifiquen que hi ha covid a casa i una setmana de confinament davant, visualitzes una d’aquelles grans boles de demolició atiant la fràgil estructura de la teva rutina quotidiana. La cinquena trucada després dels avisos pertinents a la feina, a l’escola, a la ludoteca, a les extraescolars i d’altres és per al telèfon oficial d’informació pediàtrica sobre la pandèmia. Com era d’esperar, la germana asimptomàtica i negativa en la prova d’antígens s’ha de quedar a casa perquè encara no té la segona dosi de la vacuna. «Vostè, com que ja s’ha posat les tres vacunes, pot fer vida completament normal», et diu l’amable jove. «Defineixi ‘completament normal’ per a una monoparental en aquesta situació. Una jornada íntegra en règim de teletreball, més la cura d’un fill malalt, més la cura d’una filla sana, més els cinc àpats dels dos, més les tasques ‘online’, més la compra, més la neteja, menys el menjador escolar, menys l’estona d’esport, menys l’escola, més l’avorriment...». «Li vull dir que no necessita aïllar-se», talla el meu interlocutor amb deix de compassió en la veu. Aïllar-se, quin luxe, sona exòtic. En aquesta sisena onada que, segons diuen, s’està batent en retirada, el mantra més sentit als entorns familiars és «millor si l’agafes tu també, així almenys et donen la baixa laboral i només et queda cuidar la prole». Contagi o trasbals, aquest és el dilema. Aquests dies complim dos anys de pandèmia que s’han gestionat com bonament s’ha pogut. Però en la confiança, o sota la premissa falsa, que sempre hi haurà algú a casa per vetllar pel malalt. Una persona de professió ‘mestressa de casa’, com en els temps passats. Aquesta persona que solia ser una dona s’ha transformat, o millor dit desdoblat, en una treballadora que amb molta sort podrà teletreballar, o comptarà amb una parella que pugui teletreballar per atendre els qui no es troben bé, o que estan sans però reben l’ordre de respectar una quarantena en benefici de comunitat. Aquesta persona passarà uns dies infernals mirant d’arribar a tot

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La ministra de Drets Socials, Ione Belarra, va anunciar la setmana passada la creació d’un permís de set dies retribuïts al cent per cent per a la cura de descendents, ascendents o convivents. Un baló d’oxigen per a les famílies que ja no resoldrà les situacions extremes generades per la covid-19, però que servirà tant per a futures crisis col·lectives com per als desafiaments quotidians. Perquè el benestar dels vulnerables (nens, grans, malalts) no depengui del favor que ens vulguin o puguin fer, o vagi a canvi de les vacances. No s’ha parlat gairebé gens d’aquesta anhelada eina que servirà perquè la conciliació sigui alguna cosa més que una quimera a l’abast d’alguns funcionaris, una mesura realment transformadora. És dins d’una llei de la família que s’ha d’aprovar aquest any, que tampoc està ocupant els titulars entre les bronques polítiques i les eleccions convocades per tacticisme. Estem molt a la cua d’Europa en matèria de protecció a les famílies, i no s’ha millorat res pel que fa als nuclis d’un sol progenitor. La legislatura avança i Belarra planteja assumptes que interessen la immensa majoria dels ciutadans, però que no generen debat públic. Quina gran desconnexió entre nosaltres i ells. El ministeri de la líder de Podem s’anomena Agenda 2030, tant de bo que el tema de la cura protegida per llei no se’n vagi tan lluny.

Temes:

Coronavirus