Putin i Macron: distàncies i acostaments a l'entorn d’una taula

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

09 de febrer del 2022. 19:30

0 Comentaris

REUTERS

No van trobar al Kremlin una taula més llarga ni més ovalada ni més horripilant, amb aquestes tres potes farcides de columnes que aguanten la mola de vidre i fusta lacada en el centre de la qual hi ha un ram de margarites. És fàcil imaginar l’ordre de Putin al servei de protocol: «Que sigui la taula més llarga i més ovalada possible, inscrita en una catifa també ovalada que en recalqui la majestuositat». No va dir la més horripilant, perquè, atesos els seus gustos estètics, és molt probable que no la consideri tan lletja com em sembla a mi. La idea –per si no quedava clara– era recalcar la distància enorme entre l’hereu dels tsars i l’hereu de l’emperador, ara reconvertit en abanderat de la pau i en gestor d’un dels actius que li han de permetre no deixar de ser president. En una taula així, es pot parlar de «situació crítica» i de «traumatismes» com qui juga a la brisca i es pot dir «seguretat equitativa a Europa per a una perspectiva històrica seriosa». Com qui deixa anar que al guisat li falta una punta de sal. Em penso que la taula era així perquè l’endemà poguéssim titular: «Putin i Macron acosten posicions». Arriba un moment en què només es poden acostar, de tan lluny com estan.