L’anticicló que no ens abandona

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

07 de febrer del 2022. 16:18

0 Comentaris

Ara que tot sembla indicar que la sexta onada es diposita a la platja amb delicadesa i que abandona la màscara d’òmicron sobre la sorra, ara que potser vegem aquell mític final del túnel i que la cosa tendeix a 'gripalitzar-se', ara és el moment de parlar de coses serioses. Del temps, per exemple, com si fóssim anglesos, amb la diferència notable que mentra allà s’entretenen a anunciar l’arribada de la primavera quan flairen el primer cant del cucut (i l'anunci és notícia de primera plana), aquí estem obsedits a parlar de la bonança, d’aquest hivern tan plàcid, de temperatures agradables que freguen els 20 graus el mes de febrer. S’esvaeix aquesta evidència poètica que deia dir a Joan Maragall: «¿No sents la primavera a les entranyes?» quan s’embadalia davant les minves del gener, quan el mar reculava a causa de les altes pressions. Ara, aquell prodigi enmig de l’hivern s’ha tornat rutina i continuem entestats a parlar del bon dia que fa («podrem dinar a fora», «aprofitem aquest solet») quan els rius estan eixuts, quan no hi ha núvols en perspectiva, quan els embassaments es buiden i el bosc, sec, implora aigua. «Llança’t, doncs, al carrer», escrivia Maragall. I tant que ho fem. Massa que ho fem.