«Un servei per a pobres sempre serà un pobre servei»

Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2020, la població que disposa de doble cobertura sanitària, o sigui, que a més de la cobertura sanitària pública, paga una mútua privada, ha passat els últims anys del 25% al 32% i aquest percentatge tendeix a créixer durant la pandèmia. Són sobretot les persones de classes més acomodades les que paguen serveis privats (54,7% de les de classe més acomodada i 18,3% de les de menys). Aquesta situació es deu a les carències de la cartera de serveis del nostre Sistema Nacional de Salut, com per exemple els serveis d’odontologia, o per les llargues llistes d’espera per poder rebre segons quins tractaments.

Durant la pandèmia de la covid-19, el Sistema Nacional de Salut de Catalunya ha estat altament tensionat i en l’actual sisena onada s’ha vist especialment afectada l’atenció primària fins al punt que als centres de salut s’han arribat a realitzar 100.000 visites diàries en pacients amb covid-19, un nombre de visites al qual mai s’havia arribat. No podem oblidar que el finançament de l’atenció primària de salut és insuficient des de fa dècades i som encara molt lluny d’arribar al 25% de tot el pressupost de salut reclamat per l’Organització Mundial de la Salut. De fet, l’informe de salut de Barcelona que s’ha presentat recentment ja va posar en evidència que durant la pandèmia de la covid-19 han disminuït els nous diagnòstics de malalties cròniques, com el càncer o malalties cardiovasculars, en un 36%. Segons l’enquesta d’Eurfound, que analitza l’impacte de la pandèmia, el 2021 una quarta part de la població de l’Estat espanyol declarava tenir necessitats d’assistència sanitària insatisfetes, percentatge que havia augmentat respecte a l’inici de la pandèmia.

El fet que el nostre Sistema Nacional de Salut no tingui la capacitat per atendre a tota la població, endarrerint els diagnòstics i fent més llargues les llistes d’espera i, per tant, perdent qualitat, afavoreix encara més que les persones que s’ho poden permetre adquireixin una mútua privada per complementar la cobertura de la sanitat pública. Aquest flux de la població més benestant cap als serveis de salut privats no afavoreix el nostre estat del benestar. No podem caure en el risc d’acabar tenint una sanitat privada utilitzada per la població benestant i una sanitat pública per la població més pobra com passa en d’altres països on els serveis sanitaris estan en mans de les dinàmiques del mercat.  

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

La frase d’Olof Palme (primer ministre socialdemòcrata suec els anys 1970): “Un servei per pobres sempre serà un pobre servei” torna a tenir molta rellevància en un moment com l’actual i ens mostra la importància de que serveis públics, com els de salut, siguin utilitzats per tota la població, a fi que siguin més valorats i més defensats per part de tota la societat. Uns serveis públics universals en països amb un ampli estat de benestar donaran cobertura a tota la població i seran un dret real de ciutadania. Al nostre país tenim un estat de benestar menys desenvolupat amb serveis públics en salut i educació amb àmplia cobertura poblacional però encara amb força aspectes a millorar. És important assenyalar que els serveis públics seran utilitzats per tothom sempre que siguin accessibles i de bona qualitat.

És per aquests motius que és més necessari que mai invertir en el nostre Sistema Nacional de Salut i sobretot en l’atenció primària. I aquesta inversió implica no només destinar-hi més pressupost sinó també avaluar la seva reorganització. Recentment, s’ha reivindicat per part de professionals de la medicina de família “deixar de fer per a poder fer”, és a dir, dedicar menys temps a les persones que tenen COVID-19 de forma lleu i als tràmits burocràtics que se’n deriven per tal de poder centrar l’atenció sanitària en les persones que realment ho necessiten (https://amf-semfyc.com/web/article/3063). És urgent entomar aquests reptes pel be del nostre Sistema Nacional de Salut i de la ciutadania.