Eleccions a Castella i Lleó Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’Espanya oblidada
En els discursos oficials, Espanya és una realitat basada en l’oblit o invisibilitat de cadascuna de les seves parts. El país invisible més gran del món, tot i que perfectament identificat per desenes de milions de turistes
Home d’elevats ideals, Zapatero va prometre la impossibilitat estadística que totes les comunitats autònomes estarien finançades per sobre de la mitjana. Aquest somieig matemàtic es resisteix a materialitzar-se, però de moment s’ha aconseguit que totes les regions espanyoles estiguin oblidades, radicalment i per sobre de les altres. El primer manifest de qualsevol partit polític, fins i tot dels que governen, consisteix a lamentar l’oblit al qual es veu sotmesa la seva circumscripció. Si per casualitat se li oblidés esmentar aquest oblit patològic, l’orador torna al micròfon per reparar l’omissió. No importa que l’acte se celebri en un poble o a les dues capitals espanyoles. Fins i tot els independentistes de bona voluntat es refugien en l’oblit al qual els ha sotmès l’Estat, abans que en la seva necessitat genètica d’emancipar-se. De fet, la indiferència inicial hauria causat la rebel·lió subsegüent.
L’aixecament per fi de l’Espanya plena, on es viu molt pitjor que en la buidada segons qualsevol paràmetre de benestar, començant pel soroll, amenaça d’embardissar el país en una dualitat guerracivilista. Al consens s’ha d’arribar entorn de la potència balsàmica i reunificadora de l’Espanya oblidada. Les apassionants eleccions castellanolleoneses tornen a demostrar que el PP i el PSOE se senten oblidats en províncies per la ‘Villa y Corte’. Alhora, la miraclera Díaz Ayuso ha basat la seva preeminència en el fet de demostrar que Madrid també està oblidat, sense sortir de Madrid.
Entretots
En els discursos oficials, Espanya és una realitat basada en l’oblit o invisibilitat de cadascuna de les seves parts. El país invisible més gran del món, tot i que perfectament identificat per desenes de milions de turistes a l’any. El liberalisme clàssic es basava en el fet que l’Estat reduís al mínim la seva interacció amb els ciutadans. En el nou paternalisme, remarcat en la passió per Eurovisió, l’oblit es defineix com un crim tan monstruós que és enarborat alhora per víctimes i criminals, que som tots.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
