El decret llei i els seus problemes

En un sistema parlamentari com el nostre, la formació i l’estabilitat de l’Executiu depenen de la investidura i de la confiança del Congrés dels Diputats. Recíprocament, el president del Govern pot forçar la dissolució anticipada de les cambres legislatives. I la restricció més notable de la separació de poders entre legislatiu i executiu es manifesta en l’existència de decrets llei. La seva regulació, a l’article 86 de la Constitució, ens mostra que el Govern pot dictar «disposicions legislatives provisionals». Aquestes normes són els decrets llei, i constitueixen un instrument molt desitjable per a qualsevol Govern que no tingui majoria al Congrés: amb un decret llei és possible modificar la legislació que interessi canviar sense haver de passar per fatigoses negociacions amb els grups parlamentaris per assegurar-se que un projecte de llei es converteix en llei. És clar que això té límits constitucionals, que apareixen en el precepte citat: només es pot dictar un decret llei en cas d’«extraordinària i urgent necessitat», algunes matèries estan excloses i té un caràcter provisional, que no pot allargar-se més de 30 dies sense sotmetre’s al vot del Congrés.

El reial decret llei 32/2021, que se sotmetrà dijous al vot del Congrés, pot vorejar algun d’aquests límits, i els especialistes ho estan discutint. S’addueix que, si alguns dels seus preceptes entren en vigor tres mesos després de la seva publicació al BOE, el caràcter urgent es pot posar en dubte. D’altra banda, s’indica que, a l’afectar el dret al treball, que figura a l’article 35 de la Constitució, s’està entrant en una zona prohibida als decrets llei. A aquestes crítiques, molt raonables, s’hi oposen contraarguments. Es diu que la seguretat jurídica aconsella que, per mantenir la coherència de la regulació, s’integri al mateix cos normatiu el que hagi d’entrar en vigor immediatament i el que, vinculat a l’anterior, calgui deixar per a un moment posterior. D’altra banda, per important que sigui la reforma de la contractació, no arriba a afectar el règim general del dret al treball.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquestes qüestions han de dilucidar-se amb un estudi assossegat, però cal prendre en consideració les conseqüències pràctiques que es poden produir si el decret llei és derogat pel vot contrari del Congrés. En aquest cas, ¿tornaria a la situació prèvia al decret llei? Tot i que és un tema controvertit, crec que no. La derogació té un caràcter irreversible, i la decisió del Congrés no ressuscitaria el que el decret llei ha derogat. Llavors tindríem un problema per determinar la normativa aplicable. Des de l’entrada en vigor de la Constitució de 1978 només cinc decrets llei han sigut derogats. L’habitual és que el Congrés validi el decret llei per, a continuació, tramitar-lo com un projecte de llei per la via d’urgència, cosa permesa per l’esmentat article 86. D’aquesta manera és possible introduir esmenes i, si és el cas, imposar la voluntat del poder legislatiu sobre el Govern. De passada, en el que ens ocupa, s’evitaria desautoritzar els actors socials que han arribat a l’acord que el decret llei reflecteix. És clar que la voluntat de la CEOE i dels principals sindicats no es pot imposar als que, segons la Constitució, decideixen. Però no seria assenyat que els grups parlamentaris es deixessin portar per interessos partidistes per marcar perfil propi.