Reforma laboral: contingut o continent

En el debat de la reforma laboral ens està passant el mateix: ningú parla dels continguts; tothom, del continent. Fan grans anàlisis i grans estratègies conspiranoiques, o el debat estèril sobre la legitimitat del diàleg social versus la legitimitat parlamentària, o aquestes pureses sobrevingudes que ho volen tot. Així ens podem quedar sense res. Debats que cada dia que passa s’enverinen més, a risc d’acabar malament.

Per no fer el que critico, parlaré més del contingut que del continent. L’acord de reforma laboral és cert que no deroga totalment les reformes del PP i el PSOE, per això diem que no és el final de res: el que s’ha negociat és el que ha estat damunt la taula; en la resta de temes no s’ha renunciat a cap millora. Continuarem reivindicant i negociant fins a aconseguir-ho. L’intent de parlar només del que falta tapa les matèries importants en què s’ha arribat a un acord, com la lluita contra la precarietat, els salaris baixos (especialment de les empreses multiservei) i les temporalitats de la contractació, que no és poc.

Salaris

8.082 euros és el que guanyarà de més a l’any una persona que treballi en el sector de transport de mercaderies a la província de Barcelona per a una empresa multiservei. Passarà de 13.980 a 22.062 euros i, si parlem del sector del metall, l’increment serà de més de 9.000 euros. Només amb aquest exemple seria suficient per votar-hi a favor.

Les reformes laborals es van utilitzar per aplicar una devaluació salarial sense precedents de la qual encara avui no ens hem recuperat. Una de les eines clau d’aquesta devaluació va ser la prioritat aplicativa del conveni d’empresa pel de sector, que va reduir salaris no només en el sector de l’hostaleria (casos coneguts com el de les ‘kellys’), sinó també d’una manera molt important en la indústria, la logística, el transport de mercaderies i en la contractació pública de serveis. Així doncs, la prioritat aplicativa en salari i jornada queda derogada.

Models de contracte

La barra lliure dels contractes de treball s’ha acabat. Fins ara, les empreses majoritàriament agafaven els contractes com més precaris i més temporals millor: contractes per dies o setmanes, o el d’obra o servei determinat, no puntual, sinó permanent. A partir d’ara, el contracte per definició serà l’indefinit. Només serà temporal si està molt ben justificat per causes de producció o per cobrir baixes. Aquest gir en la contractació és clau per reduir la precarietat i temporalitat, especialment dels joves.

En contractació també hi ha un altre gran canvi, els contractes de formació i pràctiques seran per aprendre i no com fins ara, que eren una eina més de precarietat laboral. Es defineixen les diverses formacions, de pràctiques, de formació dual, pràctiques universitàries, entre d’altres. Aquests contractes han de ser una eina d’entrada en el mercat de treball per als joves i no una eina d’expulsió del mercat.

Els ertos

Notícies relacionades

El Govern central dona la «benvinguda» a tothom a la reforma laboral: un «gairebé prec», segons Montero

Illa, malgrat Sánchez

Donem estabilitat a la política d’ertos. A partir d’ara, no serà necessari estar pendent de si es renova o no l’acord d’erto, s’hi dona l’estabilitat de la llei. ¿Imagineu per un moment aquesta crisi econòmica sense els ertos i la seva cobertura social? La destrucció d’ocupació hauria sigut brutal, com va passar en l’anterior crisi, que els acomiadaments individuals i els eros van ser la norma habitual.

Per tant, l’acord no només té mesures que afecten els salaris més baixos i la contractació temporal i precària, que només per això ja seria important. Té, també, elements estructurals que ens donen millors eines per gestionar les crisis econòmiques que patim en aquests moments: crisi sanitària, de demanda, energètica, climàtica... Segur que ens en falten d’altres, com que les causes objectives siguin objectives, però cal donar centralitat a la negociació col·lectiva sectorial i al diàleg social com eines clau per al progrés econòmic i social.