Àgora electoral

Llums curtes, llums llargues

Els països que millor han reaccionat a aquesta crisi han estat aquells que tenen més indústria i més Estat. Aquesta ha de ser la nostra reflexió de futur, la nostra prioritat

3
Es llegeix en minuts
Llums curtes, llums llargues

El Govern que surti de les urnes el pròxim 14 de febrer haurà d’entomar un dels reptes més importants dels darrers temps: la sortida d’una crisi sanitària mundial sense precedents. La pandèmia ens ha obligat a aturar-nos, i fora bo que aquest alentiment ens servís per replantejar què no funciona, posar les forces en allò que volem canviar i marcar el camí cap on volem avançar. Trobarem pocs moments de tanta transcendència. Per portar a terme aquesta contesa, el nou govern haurà d’equipar-se amb llums curtes i llargues: les primeres, per endegar polítiques clares de reactivació econòmica i injectar diners en els sectors que més han patit els estralls d’aquesta crisi; les llums llargues, per reconduir esforços cap al model productiu que necessitem i volem com a país. I aquest canvi de model productiu ha d’anar acompanyat d’un debat profund sobre el model de fiscalitat: haurem de pagar més impostos i redistribuir-los de forma molt més eficient. 

Si mirem més enllà, ens adonarem que els estats que millor han reaccionat a aquesta crisi han estat aquells que tenen més indústria i més Estat. Aquesta ha de ser la nostra reflexió de futur, la nostra prioritat. Durant anys, un dels grans errors de la política dels governs –el català, però també l’estatal– ha estat voler centrar esforços en tots els sectors per igual. En l’economia industrial, hem d’invertir en els sectors que són més tractors pel que fa a la creació de llocs de treball, i també en aquells sectors clau en innovació: si s'hi generen més llocs de treball, hi haurà més empreses; si hi ha més empreses, aquestes pagaran més impostos; i amb aquests impostos podrem pagar més estat. 

La ciutadania de Catalunya hem de poder viure amb uns ingressos mínims i uns serveis socials, sanitaris i d’educació públics que garanteixin un terra social que eviti que ningú quedi enrere. Fa poc, el Govern en funcions defensava que el pressupost actual de la Generalitat ja arribava al nivell del 2010, deixant de banda la despesa Covid. Malgrat que ens la vulguin vendre com a positiva, aquesta afirmació porta implícit el reconeixement que anem amb 10 anys d'endarreriment. I la pandèmia ha estat una mostra esfereïdora de la política de desinversió i retallades públiques que el Govern català ha dut a terme en la darrera dècada. Ho hem pogut veure en els darrers mesos, amb el personal dels nostres centres sanitaris i residències per a la gent gran lluitant contra aquesta emergència sanitària amb equipaments i mitjans humans i materials de fa més de deu anys. És la dura mostra del que suposa aquest despropòsit de retallades i desinversió. No ens fem més trampes al solitari. 

Notícies relacionades

En l’àmbit laboral, encara no hem vist el pitjor escenari. El tsunami ha arrasat un mercat laboral delmat per l’anterior crisi del 2007, debilitat per les reformes laborals, precaritzat per anys de menysteniment. Però l’aigua encara ho nega tot i no som capaços de veure l’abast real del marasme. Hem de començar a treballar com més aviat millor en la gestió de la sortida de la crisi. És l’hora de fer polítiques amb majúscula. Polítiques allunyades de la demagògia bel·ligerant i populista que donen ales a l’extrema dreta, que volen disfressar-se de democràcia a les urnes. La classe treballadora ho tenim clar: el feixisme ha de quedar fora de les nostres institucions. 

En el camp de l'encaix Catalunya-Espanya, des del nostre sindicat seguirem reivindicant, com sempre hem fet, la via del diàleg. A conflictes polítics, solucions polítiques. És necessari trobar solucions de consens, tant individuals com col·lectives, que permetin superar l’etapa de confrontació.