Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La derrota de les mamelles i de la llengua
Esdeveniments com Eurovisió o Benidorm tenen la capacitat d’empassar-s’ho tot, de deglutir qualsevol transgressió fins a convertir-la en una merdeta apta per al consum majoritari
Acostar-se al Festival d’Eurovisió (o, com a aperitiu, al renovat Festival de Benidorm) és abocar-se una mica al buit, mirar per una finestra que dona a un forat negre. És inútil i poc recomanable entendre aquesta exhibició de beneiteria com una plataforma on defensar pensaments, ideologies, «ismes» diversos i reivindicacions socials. Aquesta mena d'esdeveniments tenen la capacitat d’empassar-s’ho tot, de deglutir qualsevol transgressió fins a convertir-la, per l’acció dels sucs gàstrics de l’espectacle, en una merdeta apta per al consum majoritari. La patent de cors d’aquests muntatges és escudar-se en el fet que no s’admet la política, quan és evident que tot el que ens envolta ho és. Però és igual. Fins i tot en casos extrems, la protesta és percebuda al final com una part més del xou, com va passar fa uns anys amb els islandesos d’Hatari quan van ensenyar (¡ui, sí!) una bandera palestina, un gest rebutjat com a frívol pels propis palestins.
És tan carrincló, tot plegat, que ens agrada precisament per això, perquè ens permet distanciar-nos de la cosa xarona amb aires d’observadors internacionals. La indignació per la derrota de les tetes i de la llengua també forma part del muntatge.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
