Victòria de l’esquerra Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Esplendor portuguesa, cutreria de la dreta més rància
A Portugal el bipartidisme es manté i les majories absolutes encara existeixen
Com molts altres himnes, el de Portugal també parla d’herois i exhorta el poble a reconquerir l’«esplendor» dels millors temps. ‘Esplendor de Portugal’ dona títol a la que segurament sigui la millor novel·la de Lobo Antunes, tot i que l’esplendor aquí brilla per la seva absènciam perquè explica una història trista, brutal, sobre la colonització d’Angola. Però ‘esplendor de Portugal’ forma un sintagma que evoca la llum d’un país del qual podríem aprendre moltes coses. Encara tenint un PIB per càpita inferior al d’Espanya, el seu sistema educatiu, per exemple, treu molt millors notes que el nostre, hi ha menys desigualtats socials i els votants rebutgen la polarització i els extrems polítics. A Portugal el bipartidisme es manté i les majories absolutes encara existeixen. L’aclaparadora victòria del socialista António Costa ho evidencia, i contra pronòstic, ja que fins i tot s’especulava amb un avantatge final de la dreta. Els seus antics aliats d’esquerres no li van voler votar uns pressupostos que eren vitals, tant com aquí els nostres, per sortir del clot econòmic pandèmic, i l’electorat els ha castigat. Tot i que l’extrema dreta es consolida, trencant una excepcionalitat europea no té la força que en altres països.
Entretots
Els paral·lelismes sovint són tramposos, però hi ha una lliçó a treure’n. L’estratègia de la confrontació i el catastrofisme no necessàriament han de guanyar el diàleg i l’optimisme com a actitud. Costa ha encarnat les dues coses, gràcies a la seva personalitat afable, obtenint un triomf en primera persona. En moments complicats, que són gairebé sempre, la ciutadania vol estabilitat i avenços. A Espanya també. Avui Pedro Sánchez, decidit en aquestes hores a treure com sigui la reforma laboral, representa la sensatesa. En canvi, Pablo Casado està instal·lat en l’histrionisme de qui no li importa perjudicar amb mentides el seu país si amb això s’acosta a la Moncloa. Que Brussel·les hagi hagut de recolzar per carta la transparència del Govern espanyol i totes les seves reformes, deixa el líder del PP inhabilitat per ser candidat el 2023. Cutreria de la dreta més rància.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
