Ucraïna: Tambors de guerra sobre premisses fictícies

Els EUA i l’OTAN han anunciat que no enviaran tropes per defensar Ucraïna i Rússia adverteix que no acceptarà cap expansió addicional de l’OTAN cap a l’est. Per això, resulta absurd exposar Ucraïna al risc d’un atac rus per mantenir la ficció que el país podria realment ingressar a l’OTAN algun dia, com es va prometre en la cimera de Bucarest el 2008, sota pressió del president nord-americà George W. Bush, que va envair l’Iraq el 2003 amb falsos pretextos. L’OTAN és presonera del seu principi de «porta oberta» a nous membres i d’una promesa que no pot complir, mentre que per a qualsevol líder rus l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN suposa una amenaça directa per a la seguretat de Rússia.

Seguretat col·lectiva

L’article 10 del Tractat de l’Atlàntic Nord estableix que l’admissió de nous estats membres a l’OTAN està condicionada que contribueixi a la seguretat col·lectiva. Atès que l’article 5 del tractat compromet tots els membres a actuar militarment de forma conjunta contra qualsevol atac armat a un d’aquests, l’OTAN no aprova l’ingrés d’estats que estiguin immersos en conflictes militars o territorials per evitar veure’s arrossegat automàticament a intervenir-hi.

Per això, Ucraïna, a més de les seves greus deficiències per la corrupció i un sistema polític controlat pels oligarques, no pot ingressar a l’OTAN mentre no es resolgui la guerra a les regions rebels del Donbass i el problema territorial de Crimea. Per evitar l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN, Rússia no necessita envair el país, en té prou amb mantenir la guerra al Donbass ad aeternum.

En el cas que Kíev, aplicant els Acords de Minsk II del 2015, solucionés la guerra vivil al Donbass amb una àmplia autonomia per a aquestes regions russòfones, encara quedaria pendent el conflicte territorial que representa l’annexió russa de Crimea. Rússia mai renunciarà a Crimea per raons històriques i estratègiques i ni la UE ni l’OTAN aniran a la guerra, ni ampliaran les sancions per Crimea. Per tant, perquè aquest conflicte territorial deixés de bloquejar l’ingrés de Kíev a l’OTAN, Ucraïna hauria de renunciar formalment a Crimea, una cosa que cap dirigent ucraïnès està en condicions de fer.

Dilema per a la UE i l’OTAN

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Crimea, que allotja l’estratègica base aeronaval russa de Sebastòpol i la seva Flota del Mar Negre, forma part de Rússia des del 1783 i està intrínsecament lligada a la història russa per l’acarnissada defensa de la península durant la guerra de Crimea (1853-1856) contra les forces combinades dels imperis britànic, francès i otomà i per la numantina resistència de Sebastòpol contra les forces nazis durant la Segona Guerra Mundial. Crimea es va integrar administrativament a Ucraïna el 1954 en el marc de la Unió Soviètica per decisió de Nikita Khrusxov i com a república autònoma va formar part de la Ucraïna independent del 1991 al 2014. El temor del Kremlin que el nou Govern de Kíev sorgit de la revolta de la Maidan revoqués el lloguer de la base de Sebastòpol, com havia defensat l’acabat de nomenar primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, va precipitar l’ocupació de Crimea per forces russes i la posterior declaració d’independència i integració a Rússia.

Davant l’actual crisi, la pregunta que s’haurien de plantejar la UE i l’OTAN és què prefereixen: una coexistència estable amb Rússia i una Ucraïna democràtica i pròspera però neutral o una costosa inestabilitat permanent a l’est amb elevades despeses militars i una Ucraïna empobrida pels conflictes amb Rússia a la qual es manté la porta oberta de l’OTAN, tot i que se sàpiga que no podrà entrar-hi.