Ell, ella i el dolor

Passen els mesos i elles no el denuncien davant la justícia; la demanda la interposa ell. El partit es disculpa i li torna la militància. L’acte de conciliació als tribunals fracassa, i ara el jutge ha dictat un acte contra una d’elles per accions de pressió, acoquinament i difamació amb més de 3.400 missatges de WhatsApp i a les xarxes socials, del tipus «ara penjaré una foto feta per mi amb elements teus». «Avui qui no dormiràs seràs tu».

¿Per què elles no el van denunciar davant la justícia, en un primer moment? I ara, ¿per què continuen callant? Les dues m’asseguren que els seus advocats no els permeten parlar clar, fins arribar al tribunal. Entenen que el silenci és la seva defensa.¿Hi va haver assetjament? ¿Per part de qui? ¿Relacions tempestuoses? El jutge dirimirà. Però, qui guanyi, ¿realment guanyarà tot el que vol guanyar o sortirà afeblit? 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El prestigiós magistrat Pascual Ortuño em deia: «Els jutges no resolen els conflictes; s’ha d’anar a la mediació» (reconeguda per la Generalitat). Existir no és a dir aquí pau i després glòria. Significa trobar la solució que satisfaci les necessitats actuals expressades per les parts, des de l’acord i amb la seva col·laboració. En aquest cas, suposo que es tracta de restituir la credibilitat, la imatge i el prestigi personal, social i polític per poder recuperar la identitat i crear les condicions per abraçar la salut mental i el benestar. No és fàcil; és possible.

D’elles i ell he sentit frases com aquesta: no m’importa que el partit el restitueixi, tinc molta por i jo no vull fer mal ningú.