Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

I ara, el subllinatge sigil·lós de l’òmicron

Hi ha una síndrome que es diu ‘doomscrolling’ i que consisteix en una addició extrema a les males notícies. No fa falta tenir-la, perquè resulta que venen soles, sense avisar.

1
Es llegeix en minuts
I ara, el subllinatge sigil·lós de l’òmicron

Certament vivim al límit de l’ensurt. Quan semblava que tornàvem a anar (més o menys) bé, tímidament, això sí, de cop ens arriba informació sobre el subllinatge sigil·lós de l’òmicron, que és un sintagma que no hauríem pogut imaginar mai que escriuríem o pensaríem. Aprenem a corre cuita paraules noves, termes que desconeixíem, com aquest subllinatge o com subvariant i, d’entrada, pensem que la nova mutació no serà tan difícil de combatre, perquè no deixa de ser un subproducte que no mereix l’elevació a la categoria que atorguen les lletres de l’alfabet grec. Ara tocaria la variant pi, però sembla que la sigil·losa no arriba a aquest nivell. I algú (¿un científic embogit?, ¿un poeta de laboratori?) decideix que és sigil·losa, és a dir, discreta, esmunyedissa, serpentejant. Hi ha una síndrome que s'anomena ‘doomscrolling’ i que consisteix en una addició extrema a les males notícies, un no parar de buscar desgràcies actuals i futures a les xarxes. No cal patir-la, perquè resulta que venen soles, sense avisar. Potser la millor opció és la d'una meva amiga, que hi posa humor i un punt de murrieria empordanesa: «¿Aquesta d'ara és sigil·losa? ¡Coi, com si les altres avisessin amb trompetes!».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web