Protegir la costa, salvar el litoral

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) va fer públic el 2021 un informe que ja estava previst abans del temporal Gloria de fa dos anys i que analitzava amb detall l’estat del litoral català, amb les seves debilitats i la seva tremenda fragilitat. El desastre ecològic de gener del 2020 no va fer sinó accentuar una situació que l’informe es va encarregar de concretar. ‘Un litoral al límit’ era el títol de l’anàlisi dels tècnics, que també proposaven la necessitat de «convertir els problemes del litoral en oportunitats per a una transició ecològica de la costa catalana». La problemàtica ve de lluny i inclou tant la pèrdua d’actius naturals (en especial, de la sorra i els sistemes de dunes, la regressió de les platges i els deltes fluvials), provocada per la canalització de rius i rieres, per la construcció de ports esportius i per les conseqüències del canvi climàtic, com, i de manera especial i dramàtica, per una urbanització intensiva durant molts decennis. Hi ha una dada, en aquest sentit, del tot contundent. Si exceptuem els parcs naturals del Cap de Creus i del Delta de l’Ebre, la superfície construïda als primers 100 metres de litoral català arriba fins al 81%. 

En la dinàmica de fer front a una nova allau de construccions (que ja s’havia iniciat el 2005 amb plans directors del sistema costaner i amb posteriors revisions i moratòries, que ja van ser polèmiques), es va posar en marxa el 2021 l’aprovació del Pla Director de Sòls no Sostenibles del Litoral de Girona (PDU) i la previsió d’un pla similar a la zona que s’estén entre Malgrat de Mar fins a Alcanar. Es tracta de la desclassificació de terra més gran portada a terme a Espanya, amb la intenció explícita de reduir la pressió sobre el litoral i posar ordre en un ordenament caòtic per la multitud de disposicions i excepcions municipals, i amb la pretensió no només d’evitar nous daltabaixos urbanístics, sinó també de contribuir a una millor conservació ambiental. 

Aquests plans preveuen el fre en la construcció d’unes 85.000 vivendes en el conjunt de la costa, però la mesura és percebuda com a insuficient per les entitats ecologistes, mentre que tampoc satisfà els qui veuen perillar unes inversions que ja estaven en marxa. Aquest és, justament, la part principal de l’assumpte, la intervenció governativa en un espai conflictiu que inclou sòls urbanitzables per desenvolupar o parcialment desenvolupats però que, alhora, no preveu demolicions i va amb tacte a l’hora d’establir hipotètiques indemnitzacions. Es tracta de posar límit a una planificació del tot abusiva però amb un plantejament que no ha volgut ser maximalista i del qual queden excloses aquelles localitats que ja comptaven amb un POUM posterior al 2010. Això significa que continua vigent un considerable potencial constructiu, del qual es feia ressò EL PERIÓDICO en l’edició de dissabte. Casos com el de Marina Platja d’Aro o el d’Aigua Xelida a Palafrugell (amb espais que queden fora del Pla) o els habitatges de luxe a Begur o Port Lligat, la destrucció de pinedes urbanes, la plataforma de Tarragona, Cala Maria a l’Ampolla, Torredembara o el bosc de Cunit, per citar-ne només alguns, són exemples que encara afecten seriosament la sostenibilitat del litoral català. Hi ha hagut voluntat política d’intervenir per protegir, però convé estar alerta per evitar nous deterioraments.