Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Parlament i simbologia
Correm el perill que una mala praxi administrativa, aquest desgavell de pensions i pagues, acabi esquerdant els fonaments d’una confiança que ja s’havia debilitat
Fa uns anys, quan l’hegemonia política del país corresponia a CiU, un diputat socialista va qualificar la seu legislativa de la Ciutadella com «el Parlament de la senyoreta Pepis». Va aixecar un cert rebombori, perquè aquella comparació feia mal, anava al moll de l'os de la simbologia sobre la qual s’havia fonamentat la recuperació de les institucions catalanes en la Transició. No teníem gaire poder, d'acord, però almenys era una simulació que ens acostava a l’instant de (més o menys) plenitud republicana. Dir que el Parlament s’assemblava a aquell tocador de joguina, una miniatura que imitava la realitat, però que era esquifida i trencadissa, era afirmar, de fet, que tot plegat, més enllà de la potència visual de l’hemicicle i el seu llegat històric, era un aparador sense gaire contingut.
El Parlament ha viscut determinats episodis que han anat més enllà de la figuració i d’altres que no han estat sinó la variació contemporània de pretèrites ambicions simbòliques. Ara, correm el perill que una mala praxi administrativa, aquest desori de pensions i pagues, acabi esquerdant els fonaments d’una confiança que ja s’havia afeblit i que cada dia trontolla més. A la Ciutadella i a tot arreu.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
