Aniversari Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Els 80 anys del poeta Narcís Comadira

Els seus textos són sempre una intensa reflexió moral sobre el món, sustentada en una llengua nerviosa i hercúlia

Joan Mateu Parra

Jordi Cornudella, editor d‘Els moviments humans’, ha dit que els dos poemes llargs que són frontispici i tancament del llibre fan que la resta de peces de l’última entrega de Narcís Comadira (Edicions 62) estiguin en una tensió constant, un conjunt de poemes tibants que fan pressió sobre les parets d’un recipient o que descriuen el cordatge tens d’una raqueta. En els dos poemes llargs s’endevinen els cossos, ara inerts, que van ser protagonistes dels moviments que duen a terme els humans. Assistim a l’angoixa dels fantasmes nocturns que ens parlen de decrepitud i mort. Entremig, una ànima esqueixada que clama per la pietat de la natura, potser l’únic agafador que tenim davant la contemplació del passat devastat, davant l’absència dels amics («...on anàveu / que heu marxat tan aviat?»), la terrible imminència d’un final.

Comadira en farà 80 dissabte vinent. Ho celebra amb aquest llibre de poemes. Fa temps que cada cinc anys en publica un de nou. Poemes que són, sempre, una intensa reflexió moral sobre el món, sustentada en una llengua nerviüda i hercúlia, una mirada sobre «les meravelles i els horrors», sobre les dificultats de viure. I de morir. Bufa les espelmes, però és ell qui ens fa el regal.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Inicia sessió 0 Comentaris