El cotxe del veí i altres històries irritants

Aquest cas ha despertat la meva agudesa visual per trobar cotxes que infringeixen les normes, i no m’ha costat trobar-ne. A l’Avinguda de la República Argentina cal fer un eslàlom evitant les dobles files i també a Gran de Gràcia i al carrer de Balmes. És un problema vintage, però que segueix existint i amb noves modalitats. Als voltants de l’escola Betània Patmos, a Pedralbes, alguns ciclistes denuncien que el carril bici es converteix en carril aparcament a les nou del matí, quan alguns pares porten les criatures a classe amb el cotxe. I passa també al carril de Via Augusta i a molts altres carrils bici de la ciutat. Un moment per descarregar un paquet, una persona o fer un tràmit ràpid afecta a la resta de ciutadans. Una actitud individual que entorpeix el funcionament col•lectiu de tota una ciutat. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A Barcelona tenim preocupacions més greus i més noves. Però aquest és un d’aquells problemes petits, que sumats en fan un de gros, i que provoquen una irritació col•lectiva. I no només això, és un dels incompliments de les normes que té opcions de créixer en un futur immediat. L’Ajuntament de Barcelona ja ha admès que s’ha disparat la indisciplina des que s’han reduït, un 5% des del 2019, les places de càrrega i descàrrega. I pot passar el mateix amb la resta d’aparcament en superfície. L’ampliació de les terrasses per la pandèmia ha fet desaparèixer més de 2600 places que ja no tornaran. La tendència és reduir l’espai del vehicle privat. Que ja n’ocupa molt a Barcelona. Concretament el 60%. M’ho deia fa uns dies l’arquitecte Juli Capella, però comparteixen aquesta tesi altres urbanistes. De la mateixa manera que no deixes la nevera, la rentadora o que no baixes el llit i es poses a dormir a la plaça d’aparcament de zona verda, tampoc té sentit que hi deixis dormint el cotxe. Un cotxe que potser només es mourà d’allà una hora al dia. Encara que sigui de pagament, el cost per ocupar moltes hores un tros de carrer surt realment baratíssim. Aquesta és una de les coses que ja s’està replantejant de cara el futur. Quan espai guanyaríem sense cotxes i motos aparcats a banda i banda o a cada xamfrà? A Barcelona hi ha prop de 50 mil places d’aparcament regulades i ja hi ha iniciatives com el Park(ing) Day perquè s’hi comenci a pensar.

Durant una entrevista a betevé, li vaig preguntar a l’escriptor Sergi Pàmies què trobava a faltar a Barcelona i em va respondre que el que necessita la ciutat és millorar el dia a dia dels ciutadans. Vaig pensar que tenia raó, sobretot en aquests temps tan durs i complicats que ens ha tocat viure. Que es pugui passar per les voreres sense haver d’esquivar motos, que ningú es quedi aturat amb cara de tonto perquè a algú li anava bé parar justament allà al mig, que la ciutat estigui neta, que els equipaments funcionin bé, que es compleixin les normes. Les petites coses, que no ho són tant.