Sintonia dins d’un ordre

La visita del canceller alemany, Olaf Scholz, a la Moncloa ha inaugurat una setmana en què el president del Govern, Pedro Sánchez, mantindrà contactes amb els principals líders europeus, amb la futura presidència europea d’Espanya en l’horitzó. L’entesa entre Scholz i Sánchez ve de lluny perquè tots dos han coincidit en nombroses trobades entre els dirigents socialdemòcrates europeus, però aquesta visita és la primera del líder alemany com a canceller. En aquesta, els dos dirigents han dit que comparteixen «la visió sobre el progrés social i econòmic per tornar la dignitat i el respecte als nostres conciutadans, als treballadors joves i grans [...] l’empenta a l’Europa social i a la defensa dels nostres valors i principis socialdemòcrates». Aquesta sintonia es reafirmarà amb la represa de les cimeres hispanoalemanyes, després que la de l’any passat se suspengués per la pandèmia. Tot i que més enllà de les coincidències, no són poques les diferències de plantejament que no permeten vaticinar amb tanta seguretat que les dues capitals hagin de remar en la mateixa direcció. La Moncloa afirma que la socialdemocràcia ha sortit «reforçada» amb la gestió de la crisi de la pandèmia i Sánchez no deixa de repetir que les solucions aplicades a la crisi són en aquest sentit molt diferents del tractament neoliberal pel qual es va optar el 2008. Però tampoc són les mateixes les que pugui plantejar un Govern com l’espanyol, que integra l’espai polític situat a l’esquerra dels socialistes, i un altre que ha descartat aquesta opció i ha preferit una coalició completada per Els Verds i els liberals.

És cert que Sánchez va qualificar la visita com el començament d’una «nova etapa» en les relacions entre els dos països. «Espanya i Alemanya han aconseguit grans coses quan hem anat de la mà», va dir el president del Govern en la conferència de premsa conjunta, i va afegir que «ara posem aquesta sintonia al servei d’una cohesió més gran de la Unió Europea». Tot i que cal recordar, per relativitzar aquest intent de presentar un eix Berlín-Madrid com a prioritari en l’estratègia internacional de Scholz i central en la política europea, que el canceller alemany ha visitat Madrid després d’haver viatjat prèviament a París, Roma, Brussel·les i Varsòvia.

També és necessari destacar que el tàndem Scholz-Sánchez no ha ocultat que manté discrepàncies en alguns aspectes clau. Els dos mandataris van abordar la situació de la pandèmia, la preparació de la cimera de l’OTAN que se celebrarà a Madrid a finals de juny, la reforma de les regles fiscals de la UE, el pacte migratori europeu i l’amenaça de Rússia a Ucraïna, tema en el qual van coincidir a demanar una desescalada de la presència de tropes russes a les fronteres ucraïneses i a rebutjar una intervenció militar. Però les no coincidències van quedar clares a l’abordar el futur de les regles d’estabilitat que limiten la despesa pública, que Sánchez voldria veure relaxades i Scholz va reivindicar. O la disposició a reformar el mercat elèctric europeu, prioritària per al president del Govern espanyol i innecessària per a l’Executiu alemany.

El moment és propici perquè els governs socialdemòcrates orientin la UE cap a polítiques inclusives i de contingut social. I el context és positiu perquè Espanya exerceixi una influència conforme al seu pes. Ho podrà fer si és capaç de presentar davant els socis europeus unes credencials solvents, assegurant el creixement econòmic i complint els seus compromisos. Això, i no una presidència de torn, sí que és un mèrit del que es podria presumir.