Villarejo i tot allò que s'escapa de les mans

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

12 de de gener del 2022. 15:58

0 Comentaris

Euopa Press

Del creador del ‘Petit ensurt a Catalunya’ arriba, 24 hores després, ‘Se’ls en va anar de les mans’ i ‘L’aparença que Catalunya necessita la protecció de l’Estat’. De fet, no són episodis de nova creació, sinó ‘remakes’ de temporades anteriors, amb recurrències habituals, variacions amb repeticions. És el mateix que va dir, per exemple, el capità de la Guàrdia Civil Gómez Nieto quan el coronel Perote, del Cesid, en una conversa privada, li va plantejar ‘el tema de Zabalza’, la desaparició (encara per aclarir) del jove basc de la caserna d’Intxaurrondo. Va contestar Gómez Nieto: «Crec que se’ls en va anar la mà». És a dir, que Zabalza va morir a les dependències policials durant l’interrogatori. És un assumpte de tenir les mans trencades en una feina que embruta les mans, per definició, i que, a vegades, implica excedir-se i no controlar les conseqüències de l’ensurt, perquè les coses van com van i quan tens la mà llarga (metafòrica o real) les aparences acaben sent certeses que et fastiguegen. La pudor que emet Villarejo és pútrida, però l’empastifada ens afecta com a societat. Evoquem fantasmes de mans negres, ocultes i terrorífiques; ens calen mans netes per fer front a la infecció.