Anàlisi

Incerta setmana russa

  • Cal evitar la guerra a Ucraïna, però sense cedir gens ni mica a reforçar la seguretat comuna davant la creixent assertivitat de Vladimir Putin

2
Es llegeix en minuts
Incerta setmana russa

EVGENIA NOVOZHENINA / REUTERS

Vladimir Putin ha aconseguit que la seva diplomàcia impregni l’agenda global. En tot just quatre dies Rússia s’asseu al costat dels EUA a Ginebra, després visitarà l’OTAN a Brussel·les i, abans que acabi la setmana, els emissaris del Kremlin es reuniran a l’OCDE. Potser cal tornar al final de la guerra freda per trobar un moment on Rússia fos tan estratègica. La diferència és que, llavors, en plena descomposició de l’imperi soviètic, la seva veu amb prou feines comptava. Ara, en canvi, sembla que torna al més fred d’aquells temps de confrontació.

Putin ha deixat clares les seves demandes per a les converses: frenar qualsevol expansió de l’OTAN, impedir exercicis militars a les seves antigues repúbliques i prohibir el desplegament de míssils americans que puguin arribar al seu territori des de qualsevol país europeu aliat. El líder rus no ve amb les mans a les butxaques, sinó amb un mapa de la frontera d’Ucraïna on ha ubicat més de 100.000 soldats, llestos per iniciar una guerra.

Sembla molt difícil de creure que l’exèrcit roig sigui capaç d’entrar en un nou conflicte obert a Ucraïna, un país que els rebutja, que es considera occidental i europeu, i que fa anys que defensa un sistema democràtic lluny de l’autocràcia en la qual viuen els països satèl·lits amics de Putin. Una altra cosa és que si no aconsegueix el que vol és molt probable que mantingui aquesta regió en permanent amenaça.

La revolta al Kazakhstan pot donar un cop de mà en aquest sentit. La necessitat d’enviar tropes allà per recolzar el president aliat pot despistar una mica, però l’objectiu del president rus no és a l’est sinó en una Europa que continua veient sota el prisma de blocs i vol evitar tant sí com no que els valors de la democràcia occidental acabin acariciant les seves fronteres.

Impuls per a l’OTAN

Notícies relacionades

Per això ha creat aquesta crisi i per això està disposat a mantenir un xantatge que va molt més enllà d’Ucraïna. El que hi ha en joc és una manera d’entendre la seguretat d’Europa. El que potser no hagi calculat Putin és que la seva amenaça, que persegueix el fracàs de l’OTAN, pot acabar reforçant-la. Països com Suècia o Finlàndia, que han volgut mantenir històricament la seva neutralitat, comencen a qüestionar-se si no és moment de buscar alternatives a aquest aïllament. La resta d’Europa davant l’amenaça pot acabar reforçant els recursos de l’aliança i rebre fins i tot més recolzament dels EUA per evitar una invasió.

Els objectius d’uns i d’altres semblen difícilment compatibles, però per a això hi ha les converses. No sabem gaire bé les intencions de Putin. Només sabem que la tornada de Rússia a l’agenda global no és passatgera. Fins a arribar aquí ha anat teixint una teranyina, recolzant moviments ultra per tot Europa i atacant el ciberespai en moments crítics. Hi és per quedar-se i per aquesta mateixa raó Europa i els EUA haurien de tenir clar que cal evitar la guerra a Ucraïna, però sense cedir gens ni mica a reforçar la seguretat comuna. La setmana es presenta incerta.

Temes:

Rússia