Jocs de guerra a la frontera oriental

Des de fa mesos Moscou acumula milers d’efectius a la frontera amb Ucraïna. Això ha sigut interpretat com una nova amenaça de seguretat a la regió. Segons aquestes anàlisis, es tractaria de la continuació d’una seqüència que va començar amb l’annexió russa de Crimea el 2014 i l’esclat de la guerra en el Donbass. Aquesta acció és vista com el preàmbul d’una nova ingerència en el territori ucraïnès per part de Moscou, cosa que confirmaria la teoria de la profecia autocomplerta que les ambicions de Putin no pararien a Crimea, sinó que anirien més enllà, i confirmaria la hipòtesi de nova guerra freda.

L’OTAN necessita reivindicar-se, i Putin necessita reforçar-se (més) internament i reivindicar-se externament. Potser es tracta d’un pensament naïf, però potser tot això respon més aviat a un joc d’estratègia i dissuasió, a una demostració de força, que a una amenaça real.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La qüestió és si en aquest context la UE és capaç de jugar un paper actiu i com. Per a això seria imprescindible comptar amb una posició forta i unitària inexistent i Putin ho sap (també Biden). Sap que Alemanya i el seu nou canceller no tenen clar si supeditar el seu subministrament de gas a aquesta unitat d’acció, sap que França es troba sumida en un semestre complicat amb les presidencials en l’horitzó i l’extrema dreta pujant com l’escuma, i sap que, per més que Borrell insisteixi en l’existència d’una autonomia estratègica, de moment, aquesta no s’ha materialitzat. 

El recolzament al Govern ucraïnès i la integritat territorial és un moviment estratègic, però, probablement, de dubtosa eficàcia. Caldrà estar atentes als esdeveniments.