La religió i la seva paròdia, a Estrasburg

El cas (‘De Wilde v. the Netherlands’) té suc. La senyora De Wilde va demanar a l’ajuntament de Nimega la renovació del document d’identitat i el permís de conduir. La normativa estableix que, a les fotografies, els sol·licitants han d’aparèixer amb el cap descobert, tret d’excepcions basades en la seva confessió religiosa. Normalment els que porten el cap tapat per qüestió religiosa són les dones amb vel islàmic i els homes de confessió sikh amb el turbant. La senyora De Wilde va presentar unes fotos en què es tapava el cap amb un escorreplats, com si fos un casc. Va al·legar que era pastafari, i que la seva religió obliga a portar al cap un estri de cuina d’aquest tipus, dels que serveixen perquè les verdures i la pasta deixin anar l’aigua de la cocció. Les autoritats no van admetre aquestes fotos i van negar a la sol·licitant l’argument de la confessió religiosa. No van reconèixer el pastafarisme com a religió i, després d’haver acudit a tots els recursos interns, la senyora De Wilde va anar al TEDH.

La sentència no li dona la raó, perquè nega que les conviccions de la demandant constitueixin una religió i, en conseqüència, no es pot reconèixer cap vulneració de l’article 9 del Conveni Europeu de Drets Humans, que proclama la llibertat religiosa. I ho justifica començant primer amb una síntesi de les creences dels pastafaris, que formen l’Església del Monstre dels Espaguetis Voladors. L’origen d’aquest grup se situa el 2005 als Estats Units. A Kansas, els fonamentalistes cristians volien combatre l’explicació de la teoria de l’evolució a les escoles. Per això demanaven que s’expliqués una versió del creacionisme: l’anomenat «disseny intel·ligent». Com a reacció, Bobby Henderson, un jove físic de 24 anys, va escriure una carta oberta al Departament d’Educació de Kansas. El text, òbviament satíric, mantenia que el creador de l’univers era el Monstre dels Espaguetis Voladors i reclamava que aquesta doctrina s’ensenyés juntament amb la del «disseny intel·ligent».

A Henderson se li van afegir altres persones que van decidir fundar una església que tenia com a deïtat l’esmentat Monstre, representat com una mandonguilla gegant de la qual sortien espaguetis. Aquesta església va crear els seus propis textos sagrats, amb noms que recorden els de la tradició judeocristiana: ‘Antic Pastament’ i ‘Nou Pastament’, subdividits en altres seccions, una de les quals s’anomena ‘Torahtellini, segona part’. Pel que fa a la indumentària, una nota oficial de l’Església del Monstre dels Espaguetis Voladors, datat el 5 d’octubre del 2021, considerava que posar-se un colador al cap és «una tradició de la fe pastafariana».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Crec que les autoritats de la fe pastafariana són gent amb molt sentit de l’humor, però el TEDH no els va seguir el rotllo. Citant la sentència ‘Eweida and Others v. the United Kingdom’ de 1982, indica (paràgraf 51) que el que protegeix la llibertat religiosa són punts de vista que arriben «a un determinat nivell d’obligatorietat (‘cogency’), serietat, cohesió i importància». Segons el TEDH, la religió pastafariana no ho té. Fins i tot cita un text canònic pastafarià (‘The Loose Canon’) en què es diu clarament que l’Església del Monstre dels Espaguetis Voladors és una sàtira del moviment en favor del «disseny intel·ligent» (paràgrafs 30 i 53).

La sàtira forma part de la llibertat d’expressió, i em sembla aconsellable com a mètode de lluita contra la superstició i el fanatisme religiós. I comprenc que aspiri a ser reconeguda com a equivalent amb la finalitat de la seva paròdia: és el millor cop d’efecte. Però això és demanar massa a un tribunal, que no pot confondre una religió amb la seva caricatura.