Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Els propòsits d’Any Nou

Cansats com estem, costa trobar-se algun que no sigui el de tornar on érem. Hem desterrat els habituals reptes homèrics i només ens queda desitjar coses assequibles

1
Es llegeix en minuts
Els propòsits d’Any Nou

Fa uns dies, per anunciar l’estrena de la pel·lícula Don’t Look Up (“No miris enlaire”), als diaris hi havia una sobrecoberta (de fet, quatre pàgines) que proclamava un missatge certament apocalíptic: “Pròximament, la fi del món”. Davant d’aquesta asseveració tan contundent, el missatge era: “No més propòsits d’Any Nou”. La pel·lícula, amb una barreja de sàtira social i de comèdia política amb missatge, explica què passaria si se’ns tirés al damunt un cometa, què faria la humanitat en un cas tan extrem com aquest. Amb picades d’ullet a d’altres films (a vegades sembla una versió més saberuda de la saga de les Scary Movie i de les Aterra com puguis; a vegades ens remet a Kubrick), ens parla de negocis i de frivolitat davant la catàstrofe imminent. Potser seria així com diríem adéu al planeta Terra. Vés a saber.

El que volia remarcar és això dels propòsits. Malgrat la fi del món, avui és un bon dia per fer-ne. Cansats com estem, però, costa trobar-ne algun que no sigui el de tornar on érem. Hem bandejat els habituals reptes homèrics i només ens queda desitjar coses abastables. Les més senzilles. Potser les més difícils, a hores d’ara. “Beurem després alguna copa junts”, com deia Vinyoli. Per exemple. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Temes:

Cine