El Barça ja és ric (un altre cop)

L’última enganxada en el firmament d’internet (o com es digui: el núvol) amb l’excandidat, exdirectiu, exportaveu, ex gairebé tot Toni Freixa, sembla haver-se venut com una nova victòria mediàtica del central blaugrana, cada cop menys jugador, menys capità i més youtuber (o com es digui), emprenedor, empresari, tuitaire i marit de Shakira.

Jo no estic tan d’acord amb el titular tan genèric que ha aparegut en tots els mitjans d’«el moc de Piqué a Freixa». Ho dic, perquè el moc de Freixa a Piqué&Cia tampoc és poca cosa. Pot ser que els dos tinguin raó (no dic que no), però és evident que els riquets del vestidor del Camp Nou han decidit que amb els seus diners no es juga (més) i que, de cap manera, continuen rebaixant-se el salari per donar entrada a nous jugadors. A les proves em remeto: Freixa, hagués pagat o no els seus col·laboradors en la campanya, té més raó que un sant. I el ‘sant’ Piqué sabrà el que diu quan assenyala l’advocat com a mal (o gens) pagador.

Vi de 350 euros

Notícies relacionades

Una aliança per la vivenda

Esquerda en els fonaments de Sánchez

Ningú va dir que seria fàcil, sens dubte, però de la mateixa manera que quan els advocats de Ronald Koeman van descobrir (al coincidir-hi) que els alts executius i directius del Barça continuaven anant a dinar al Via Veneto i el Botafumeiro, van treure la conclusió que el Barça tornava a ser ric (ho era, pagava les ampolles de vi negre a 350 euros) i, per tant, no els perdonarien ni un dels gairebé 12 milions d’euros que havia de cobrar (com així va ser), és més que probable que la gent d’Ousmane Dembélé, aprovat i camí de les arques del Camp Nou el crèdit de 1.500 milions de Goldman&Sachs i, a més, consumat el rutilant (i caríssim: 55 +10) fitxatge de Ferran Torres, decidissin que el seu noi mereix un contracte galàctic. I aquí estan, discutint i mantenint lligat de peus i mans el Barça, que encara no ha inscrit un dels nois que ha de treure el Barça de Xavi Hernández de la mediocritat.

És possible que al (fins ara) arruïnat Barça, comencin a veure’l com un (nou) ric. I com va reconèixer en el seu moment Joan Gaspart, quan amb els diners de Luis Figo se’n va anar a fitxar a Anglaterra, «en el futbol no hi ha res pitjor que la gent sàpiga que tens diners, que ets ric». I, ja veuen, tot i que aquests 1.500 milions no siguin (diuen) per acomiadar o reforçar la plantilla, la veritat és que els que s’han de rebaixar el sou s’hi continuen negant, els que volen renovar demanen com si no existís la covid-19, els que vols acomiadar no volen marxar i els que et venen, tot i que paguis a 1.000 anys (¡vaja, com feia Bartomeu i el van criticar!), saben que tens diners i et demanaran la burrada que el Manchester City i els amics Ferran Soriano, Txiki Begiristain i Pep Guardiola li acaben d’arrencar al Barça per un noi que ni necessiten.