Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Reunits entorn de Capra

Cada any torno a plorar amb ‘Que bonic que és viure’, que ja em sé de memòria i que sempre és nova, sempre està a punt d’ensenyar-te nous racons

En una escena del final de ‘Que bonic que és viure’, Clarence, l’àngel que aconseguirà per fi les ales que el convertiran en un àngel de primera, demana «un vi ben calentó, amb canyella i clau». També beuen aquest beuratge quan tots celebren que George Bailey hagi tornat a la vida i hagi descobert que la seva presència fa que el món sigui un lloc més habitable. Cada any, i en fa uns quants, torno a plorar amb una pel·lícula que ja em sé de memòria i que sempre és nova, sempre està a punt d’ensenyar-te nous racons. És una història nítida i senzilla i, alhora, està plena de replegaments, amb un guió memorable i un extraordinari James Stewart com l’home corrent que es desespera i riu, que s’enfonsa i planta cara.

Salvador García-Arbós, un dels organitzadors de la cerimònia anual al Cine Truffaut de Girona, cada 22 de desembre, aquest any va aportar la novetat del vi calent com a clausura del ritu nadalenc. Va explicar els seus antics orígens i la tradició, sobretot nòrdica, de moderar l’astringència amb espècies. Ens sentim una mica més angelicals. I recordem de nou per què ens reunim entorn de Capra. Per pensar que, malgrat tots els obstacles, la bondat ve carregada de sentit.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Temes:

Nadal Cine Vi

Inicia sessió 0 Comentaris