Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Símbols tossuts
El Nadal és la temptativa d’un miracle i no els reclams que ens distreuen o la por en què avui vivim, les inquietuds que ens atordeixen
El Nadal és una idea tossuda de recuperar el que vam ser. Del nen que acompanya el pare a buscar molsa al bosc. Del nen que mira com la mare configura l’oscil·lació quieta del paper de plata que simula un riu. Del nen que col·loca les figures al portal del rebedor d’una casa que ja no existeix. També vam ser el fred intens que ens acull com una benedicció espiritual al sortir de la missa del Gall. Un reclam de la natura, un desig de compartir la fredor que després foragitarem amb la calidesa d’una casa que ja s’ha esvaït.
Volem tornar cada any a ser el que vam ser. Ho diu el poeta Narcís Comadira, en un poema inèdit que ha publicat el CoNCA: «Són tossuts símbols que m’acompanyen / en l’espera del miracle anual». El pessebre, els galzerans, els branquillons d’avet, «i la flama que oscil·la d’una espelma». Conservem aquests records per transmetre’ls als que encara hi seran, transmetent records, quan nosaltres ja no hi siguem. El Nadal és això, la temptativa d’un miracle, i no els reclams que ens distreuen o la por en què vivim, les inquietuds que ens atordeixen. Enterbolits pels temors i les absències, estaria bé pensar-hi aquesta nit.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
