Felip VI s’avorreix més que el seu pare

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

La hipotètica tornada de Joan Carles I a Espanya causa més soroll que la presència contínua al mateix país de Felip VI, un cap d’Estat que arribarà a la cimera democràtica de compartir anonimat amb el president de Suïssa, potser no sigui el millor exemple. El veredicte de l’audiència s’ajusta a la percepció sobre l’estat d’ànim dels protagonistes. El Rei s’avorreix més que el seu pare al tron, l’esforç paralitzant per no cometre un error es tradueix en una parsimònia funcionarial davant el dinamisme d’un progenitor assedegat que es va guiar per les pautes de l’aventurer.

A Felip VI li ve de família, ha heretat,mentre que el seu pare va haver d’inventar-se una monarquia tan detestada per la dictadura com per les forces progressistes. L’excel·lent ensinistrament de Joan Carles I per sobreviure al franquisme li va concedir un marge d’avantatge fins i tot sobre els governants democràtics. Va acumular molt més poder del que mai tindrà el seu fill, malgrat que tots dos estan emmotllats en teoria pel mateix text constitucional. En la seva ferotge combinació d’oci i negoci, el refundador de la dinastia també ha desbordat per la seva preponderància política a tots els reis que formen part de la decoració de la vella Europa. Igual com Charles Dickens i John LeCarré, el fill intenta esquivar la punible conducta paterna preservant la seva influència, amb poc èxit fins ara. Joan Carles I i Felip VI encarnen les dues aproximacions antagòniques a l’existència humana. El pícar i l’aplicat, equivalen a Vittorio Gassman i Trintignant a ‘La escapada’, és superflu preguntar-se quin d’ells enamorava els espectadors.