Globalització Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
20 anys amb la Xina
O comencem a regular aquest món tan obert o, segurament, quan en 10 anys fem balanç de les tres dècades de la Xina a l’OMC, la nostra destrossa pot resultar gairebé irreversible
Fa pocs dies es van complir 20 anys de l’ingrés de la Xina a l’Organització Mundial del Comerç. Un bon moment per fer balanç de dues dècades de creixement generalitzat, especialment per al gegant asiàtic, que ha transitat de país en vies de desenvolupament a disputar l’hegemonia global als Estats Units. La incorporació esmentada va suposar la culminació d’una determinada concepció liberal de l’economia, que va tenir com a millor exponent en la dècada dels 70 la ‘premier’ britànica Margaret Thatcher. El seu ideari va adquirir velocitat amb l’enfonsament soviètic i amb una globalització estimulada, també, per les noves tecnologies de la comunicació. Un procés que ha tingut efectes molt diversos.
La Xina s’ha trobat extremadament còmoda, en un marc ideal per al seu singular model de totalitarisme polític i llibertat empresarial, tutelat i intervingut per l’Estat. Per la seva banda, des dels dos costats de l’Atlàntic, malgrat l’eufòria dels primers anys, hem vist com els nostres vells equilibris socials i polítics se n’han anat esquerdant el ritme d’una creixent desigualtat. Una desorientació profunda que ens porta a un simple gestionar el dia a dia sense cap projecte a mitjà termini. És tal el desconcert que, fins i tot, no pocs occidentals se senten atrets pel model xinès. Tot això, conseqüència de l’accelerat i desgovernat del procés d’obertura. En resum, un balanç carregat de clarobscurs.
Entretots
En aquest context, la pandèmia, que ha vingut a multiplicar els estralls de la crisi del 2008, ens porta a una situació bastant límit. O comencem a regular aquest món tan obert o, segurament, quan en 10 anys fem balanç de les tres dècades de la Xina a l’OMC, la nostra destrossa pot resultar gairebé irreversible. I no serà per culpa dels xinesos, ja que, precisament, l’esperança rau que reconduir els desperfectes depèn tan sols de nosaltres. Però, per a això, hem de començar per compartir un nou ideari. Lamentablement, encara no estem en això.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
