Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Paraules noves i paraules velles

Els vocables que ens envaeixen són un retrat conceptual del moment, un signe dels temps, una reducció a la mínima expressió del paisatge en el qual vivim

1
Es llegeix en minuts
Paraules noves i paraules velles

Aquesta és la vuitena edició de la convocatòria que, el 2014, van posar en marxa l’Observatori de Neologia de la UPF i l’Institut d’Estudis Catalans per proclamar solemnement el neologisme de l’any, la paraula que, d’alguna manera, identifica una època concreta. Té raó Judit Freixa, una de les coordinadores de l’estudi/votació popular, a l’afirmar que aquests vocables que ens han envaït, que s’han anat imposant al llarg dels dies, «ens diuen què ens interessa, què ens passa, què ens preocupa o què ens il·lusiona». Un retrat conceptual del moment, un signe dels temps, una reducció a la mínima expressió del paisatge en el qual vivim. Aquest any ha guanyat ‘negacionisme’, que és una manera de constatar que ens ha tocat compartir la fe científica amb la irracionalitat conspiranoica. Des del 2014, han triomfat ‘estelada’, ‘dron’, ‘vegà’, ‘cassolada’, ‘sororitat’, ‘emergència climàtica’, ‘animalista’ i, per descomptat, el 2020, ‘coronavirus’. Símbols, invents, tendències, reivindicacions polítiques, pors que han marcat el nostre món. No deixa de ser un joc però ens diu com som, ens retrata com a societat. També hi ha velles paraules que ho fan. Desconcert, per exemple, o fragilitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web