Unes restriccions anunciades

La Generalitat ha sigut el primer Govern autonòmic que ha implantat mesures severes per frenar la pandèmia en aquesta sisena onada, davant la gran velocitat de propagació de la variant òmicron en els últims dies. A l’espera del que passi en la reunió dels presidents autonòmics amb el Govern central, convocada avui, la Generalitat, en funció de l’informe del Comitè Científic Assesor de la covid-19 i de l’organisme Procicat, ha aprovat unes mesures per a una situació que el president, Pere Aragonès, qualifica com a «crítica». Convé destacar que, aquesta vegada, els consells dels científics experts s’han fet públics i que el Govern ha fet un pas endavant a partir de les seves resolucions, algunes de les quals (com la previsió d’un confinament total de curta durada, com ha passat als Països Baixos) no han entrat per ara en una llista de disposicions que el mateix executiu ha qualificat de «necessàries, imprescindibles i raonables» a l’espera del que decideixi el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en relació amb la restricció de drets fonamentals com la implantació del toc de queda o la limitació de les reunions familiars. 

Les mesures de la Generalitat també tenen un component polític, perquè Aragonès ha declarat que exigiran al Govern que altres territoris també les prenguin, en una referència a la falta d’acord en l’àmbit estatal i a la possibilitat que determinades regions, com és el cas de Madrid, es neguin a mesures similars. L’Executiu de Pedro Sánchez ja ha respost que no pensa aplicar les mateixes restriccions a tot Espanya, perquè no ho veu necessari i perquè no té competències per a això. És necessari recordar que, en l’actualitat, la responsabilitat d’aquestes accions recau sobre les comunitats i que el paraigua amb el qual el Govern va fer front a les primeres onades es fonamentava en uns decrets posteriorment anul·lats pel Tribunal Constitucional. Tot i que les diferents respostes dels executius autonòmics poden causar cert desconcert, així com quan hi ha resolucions judicials contradictòries, la situació epidemiològica a cada comunitat és diferent, i el que en un lloc amb una molt elevada incidència està justificat ho pot estar menys en un altre amb menor afectació. La diversitat de mesures als diferents territoris no necessàriament ha de ser negativa si es basa en arguments sòlids. Cosa molt diferent és convertir aquest assumpte en un motiu més de xoc polític amb l’únic objectiu de desgastar l’adversari, o d’evitar adoptar mesures impopulars a les portes de Nadal.

Si a primers de mes, la incidència acumulada a 14 dies era de 248 i divendres passat Espanya estava en 511, aquest dilluns es va arribar als 609, en un avanç inusitat de la pandèmia que, a Catalunya, ha crescut quant a infectats en un 100% en només una setmana. La transmissió ja és comunitària, no controlada i sostinguda, la qual cosa repercuteix en la tensió hospitalària, tot i que, gràcies a la campanya de vacunació, no s’arriben a les xifres de defuncions o d’ingressos a les ucis de fa un any. Les dades corroboren, per tant, la necessitat d’adoptar noves restriccions a Catalunya. Hi ha hagut crítiques, lògiques, dels sectors més afectats, com la restauració i l’oci nocturn. Arriben a aquest punt molt desgastats i no seria just tornar a carregar sobre ells el gran pes de frenar la pandèmia sense oferir compensacions. És per això que la introducció de mesures econòmiques que pal·lien la crisi és urgent, com ho van ser al seu dia les provinents del fons covid. També és necessari que la població, una vegada més, en uns moments de cansament col·lectiu després de gairebé dos anys de pandèmia, prengui consciència de la gravetat i aporti la seva responsabilitat individual per parar aquesta onada.