Solidaritat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El millor pessebre de Barcelona
L’esperit nadalenc d’aquestes festes coronavíriques no és ni al pessebre singular de la plaça de Sant Jaume ni als llums que il·luminen la ciutat, el millor esperit nadalenc és a la parròquia de Santa Anna
GRAFCAT4159 BARCELONA 09 11 2020 - Una mujer es atendida por dos sanitarias este lunes en la parroquia de Santa Anna de Barcelona donde cada dia se ofrece un comedor social para 120 personas en situacion vulnerable ademas de servicios medicos y psicologicos gratuitos una vez por semana EFE Marta Perez /
Últim diumenge abans de Nadal. Les botigues estan obertes. A quarts d’onze del matí a Plaça de Catalunya ja hi ha moviment. Hi ha soroll i hi ha trànsit. Tot i les dades disparades del coronavirus es respira Nadal. Baixo una mica per la Rambla i agafo el carrer de Santa Anna, fins a la parròquia, convertida des de 2017 en un singular hospital de campanya. Hi ha un noi jove a la porta, li pregunto per la Viqui, l’ànima de tot això, coneguda com la monja de carrer perquè tota la vida s’ha dedicat a cuidar dels invisibles i dels que ho passen pitjor. El noi és un dels joves estrangers que la Viqui ha acollit, de fet ell mateix em diu que la Viqui és la seva mare. El noi té un gos, a qui petoneja i abraça sense parar. És l’encarregat de la porta i un dels voluntaris de la parròquia li demana que avui obri les reixes de l’entrada de bat a bat. -Que es vegi alegria!- li diu. Al claustre hi ha voluntaris que van amunt i avall. Avui hi ha festa en aquest lloc amagat en ple quilòmetre zero de Barcelona. Sembla impossible que al punt més turístic, comercial i cotitzat de la ciutat hi hagi un espai pels pobres. Pels que no tenen res. Allà, s’hi poden refugiar durant tot el dia, menjar, descansar i rebre atenció mèdica i psicològica. És un lloc d’acollida pels que passen la nit al ras i no tenen ni on anar, ni ningú que els ajudi. A la Parròquia de Santa Anna s’hi fa el concert de Nadal, que ha de permetre recaptar diners perquè pugui seguir funcionant. Coincideix que també és el dia que tota Catalunya es bolca en La Marató que organitza TV3. Aquí la solidaritat s’exerceix més modestament, però s’exerceix cada dia.
Les portes obertes del claustre fan que els turistes que passen per davant entrin, encuriosits, per aquest espai tranquil, ben cuidat, on se sent el repic de les campanes. Segur que no s’imaginen què s’hi fa, ni qui disfruta d’aquest lloc privilegiat. Aquestes esglésies en ple centre, diu el Xavier, vicari de la parròquia, estarien buides o serien espais turístics però en canvi aquí s’ha decidit donar-li un bon ús. A l’espera de saber les xifres de desembre, durant aquest 2021, explica en Peio, rector de la parròquia, s’han servit més de 50 mil àpats i s’han atès prop de dues mil persones. Els gairebé 300 voluntaris hi han dedicat 39 mil hores de feina. I ha valgut la pena per històries com la del Dabo, un altre dels fills adoptius de la Viqui, que va arribar en pastera des del Senegal, que no tenia res i que ara treballa allà i ha aconseguit portar la dona i els seus dos fills. Ell és la demostració que tot i la duresa de les històries de Santa Anna, n’hi ha que acaben bé. En Dabo és musulmà, però això aquí no importa. Aquí la religió és el de menys. La transcendència de les pietats, els crucifixos i de totes les imatges religioses que hi ha contrasten amb la feina atrafegada dels voluntaris, els armaris plens de roba i les safates de menjar. Només algú amb la solidesa de la Viqui pot demanar a un noi musulmà i negre que faci de rei Baltasar al pessebre vivent que faran aquesta setmana a la parròquia. Aquí, la Viqui, en Peio i en Xavier, els tres puntals del projecte, tenen molt clares quines són les coses importants de la vida. Saben molt bé quina és la seva feina. Hi ha pobresa, les administracions no fan prou, no s’arriba a tothom i algú ha de cobrir el gran buit.
Entretots
Llocs com aquests son les coses bones d’una ciutat que també en té de dolentes. Sense fer soroll i sense encendre estels a 138 metres d’altura. Aquí es dona ajuda directa i no es conformen amb garantir que ningú passi gana. S’intenta que la gent se’n surti, es busquen feines, es dona un cop de mà per tramitar els papers i ara posaran en marxa una 'ambulància', una mena d’unitat mòbil per arribar a més persones, les que ni tan sols tenen forces per anar a Santa Anna.
L’esperit nadalenc d’aquestes festes coronavíriques no és ni al pessebre singular de la Plaça de Sant Jaume, ni als llums que il·luminen la ciutat, el millor esperit nadalenc de Barcelona es troba en aquest oasi estrany. Ho cantava dolçament la Marina Rossell, amiga de Santa Anna i organitzadora incansable del concert solidari. “Si naixem trencats i no donem la mà als desesperançats, si oblidem els oblidats i no donem la mà als desafortunats. Si no plou sobre els sembrats, què serà Nadal?” Doncs això. Bon Nadal a tothom.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
