Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Trist i tenebrós

L’Espanya que representa la dreta espanyola desfigura el llenguatge i la realitat, s’atreveix amb tot i ho menysprea tot

1
Es llegeix en minuts

¿Som conscients de la transcendència de les barbaritats que s’han dit aquests dies? ¿De debò es pensen que així col·laboren perquè la societat sigui més justa, perquè la democràcia tingui més arrels, perquè la llibertat sigui més robusta? Dirigents de la dreta espanyola han jugat a un joc pèrfid i malèvol. S’han atrevit a parlar d’«apartheid lingüístic» i dels nazis i dels braçalets (com els infants jueus) que hauran de dur els nens de les famílies que hagin reclamat un percentatge de l’ensenyament en castellà. Han dit «règim totalitari» i han reclamat un 155 a la carta que incendiaria el país. «Cal fer front al feixisme», han dit, i han esmentat la tragèdia d’Ermua com si res, això sí, «salvant les distàncies», unes distàncies que són siderals. I com a traca final Casado exigeix que Sánchez sigui Kennedy i que Canet sigui Mississipí i que l’exèrcit, doncs, protegeixi «la família desemparada». És una Espanya –la que representen aquestes forces polítiques– que estrafà el llenguatge i la realitat, que s’atreveix amb tot i tot ho menysprea. És molt trist i molt tenebrós. Per evitar un daltabaix, espero que hi hagi algú amb dos dits de front que tingui arguments més lúcids, més civilitzats.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web