Inimputable, però no innocent

El final del procés penal no significa que no hagi gestionat molts diners ocults en paradisos fiscals durant anys, que no hagi utilitzat mitjans de l’Estat amb finalitats particulars, que no hagi tingut una vida de luxe sense transparència mentre aparentava dedicació plena al seu càrrec. Que, en definitiva, no significa que no hagi defraudat la confiança dels ciutadans i que no hagi fet un dany irreversible a la institució, a l’Estat i al seu fill.

Ell mateix ha admès que és un evasor fiscal, que ha defraudat molts milions, quan ha presentat les seves declaracions a Hisenda per regularitzar el que va ocultar.

A l’emèrit ni tan sols li ha preocupat la impressió que els ciutadans tinguin d’ell. Ja va mantenir la ficció de l’austeritat mentre feia el que després s’ha descobert i ara no li ha importat anar, precisament, als Emirats Àrabs.

Hem sabut que es va pagar a Bárbara Rey durant anys perquè callés, hem conegut que el CNI va treballar per fer callar Corinna Larsen i hem constatat que els successius presidents del Govern van tapar les activitats de l’anterior rei, entre altres vergonyoses anormalitats democràtiques.

No sabem com paga els caríssims advocats del seu procés a Londres per la denúncia de Corinna. No coneixem si ha tornat a recórrer al recolzament d’empresaris o amics, obviant que això també cal declarar-ho.

De fet, tampoc sabem en concepte de què va rebre durant anys aquestes ajudes o regals com avions privats, viatges, cases i d’altres. O si s’ha investigat que això pugui ser un suborn impropi dels atribuïbles a qui ocupa un càrrec públic.

La Fiscalia General de l’Estat ho investiga des del 2018, cosa que ja és anòmala, perquè les mateixes normes de la Fiscalia restringeixen aquest tipus de procediments que no tenen garanties.

Avui, no és possible dissipar la sospita que hi ha una decisió expressa d’utilitzar la Fiscalia per evitar judicialitzar-ho al Tribunal Suprem per fer morir el cas, evitant recursos, publicitat i citacions de testimonis i imputats. Millor investigar-ho en secret, tot i que suposi tancar-ho en fals i sense opcions de recursos o acusació populars.

El preu a pagar és sacrificar una institució com la Fiscalia i sotmetre-la a un desgast enorme per salvar l’anterior cap de l’Estat.  

La Fiscalia arxivarà per aplicació de la inviolabilitat, per prescripció i per admetre les regularitzacions fiscals. El primer punt posa en qüestió una figura constitucional que, com es comprova, afavoreix la impunitat.

I respecte a l’última, la Fiscalia estimarà correctes les regularitzacions fiscals, tot i que és molt probable que cap altre ciutadà tingui mai aquest mateix tracte, perquè a ningú més se li permet regularitzar quan ja hi ha una investigació oberta. A ell sí que se li ha permès.

L’enorme dany ocasionat hauria de servir, almenys, per prendre mesures que evitin una cosa semblant en el futur. Fent que l’exigible exemplaritat dels qui encarnen la institució no sigui una simple declaració, sinó que s’exigeixi efectivament amb mesures que garanteixin la transparència. Començant per un canvi legal que es va estudiar durant mesos i que, finalment, la Zarzuela ha frenat amb un injustificat afany conservador.

¿Quin és el problema que els membres de la família reial tinguin un règim d’incompatibilitats i transparència similar al dels alts càrrecs? ¿Per què no podem conèixer els patrimonis i les declaracions de la renda de tots ells?

S’ha demostrat que no serveixen per a res mesures com el codi ètic que l’actual Rei va aprovar i que, per exemple, obliga a tornar regals. El rei emèrit l’ha incomplert clarament, sense retret conegut.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

L’únic pronunciament de l’actual cap d’Estat va ser un comunicat emès el 2020 després d’una informació a la premsa britànica, gairebé un any després de tenir coneixement dels fets, per desmarcar-se’n i anunciar una simbòlica renúncia a l’herència i en l’arrencada de les dures mesures davant la pandèmia.

I malgrat tot, l’anterior cap d’Estat continua tenint tractament de Rei. Per reparar-ho n’hi hauria prou que es promogués una mínima reforma legal per actuar en coherència amb els terribles fets que inclou l’escrit del fiscal suís i els que, segons sembla, inclourà el de la Fiscalia General de l’Estat.