Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Més ‘Fernándezs’ i menys ‘Borrasses’

2
Es llegeix en minuts
Pla mitja de la presidenta del Parlament  Laura Borras  presidint la Mesa abans de comencar el ple d investidura el 26 de marc del 2021 (horitzontal) Job Vermeulen  ACN

Pla mitja de la presidenta del Parlament Laura Borras presidint la Mesa abans de comencar el ple d investidura el 26 de marc del 2021 (horitzontal) Job Vermeulen ACN / ACN / Job Vermeulen

A la cap de l’oposició, Laura Borràs, li ha sobrat temps per agafar el cas de Canet i llançar-lo al cap del Govern, en particular del conseller González-Cambray. És un ús tan descarat del conflicte esdevingut a l’escola, a compte de la nova destralada judicial, que fa esgarrifar

Però així estem, els sectors contraris a l’ús de la llengua catalana grimpen per generar un problema on no n’hi havia cap. A l’altre extrem, tenim els que aprofiten l’ocasió per atiar el Govern presidit pel republicà Aragonès. O almenys una part del Govern. No hi ha cap voluntat en aquest tipus d’actituds que pretengui donar resposta i continuïtat al que fa anys que és objecte d’un gran consens, malgrat algun conat dels socialistes. De vegades, es troba a faltar veure Montilla enfrontant-se a Albert Rivera a compte de l’escola catalana i defensant la immersió amb afany.

Tot i que s’ha de dir que, per exemple, a Sabadell, una de les principals ciutats del país, tots els grups, excepte els tres regidors de Ciutadans, han consensuat una resolució (tot i que amb el PSC titubejant) en defensa de l’escola catalana i la immersió. Aquest hauria de ser el camí. El català no és patrimoni dels més exacerbats indepes (sovint, de nou encuny) i no ho hauria de ser si de veritat entenem el català com a llengua nacional. Quan de la seva defensa se n’apropien els extrems, malament anem i pèssim futur per a la llengua. 

A Sabadell, a més, l’artífex del consens ha sigut el regidor Gabriel Fernández, d’origen uruguaià i devot de Pepe Mújica. És meravellosa aquesta conjunció, per tot el que representa. I el millor antídot davant la demagògia i l’odi atàvic i sense límits que professen determinats sectors polítics a la llengua catalana. 

Notícies relacionades

Una altra cosa és quina resposta donar. Ciutadana i institucional. A les Balears, la comunitat educativa va anar a la vaga indefinida quan Bauzà (PP) va voler imposar un model i arraconar el català. Bauzá va perdre, va haver de cedir, tot i que a Brussel·les torna amb el tretze són tretze, denunciant pràctiques nazis. En fi, hi ha gent que no cessen mai en el seu afany.

Una altra cosa bis és què pot fer el Govern davant les resolucions judicials. I finalment si aquest Govern, per molt que hi hagi competents i honestos consellers com Jaume Giró, té recorregut quan un dels partits que el formen és el més interessat a fer-lo caure.

Temes:

Laura Borràs