Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Reivindicació de Pairolí
La seva poètica era deutora de la de Montaigne: «Dic lliurement la meva opinió sobre totes les coses», perquè així es mostra «la mesura del meu punt de vista, no la mesura de les coses»
L’escriptor i periodista Miquel Pairolí. /
Fa deu anys que va morir l’escriptor Miquel Pairolí. No hi ha hagut fastos acadèmics, però sí lectures, aplecs d’amics, evocacions discretes de la seva figura, rutes guiades pels camins que ell va trepitjar i descriure. I també la reedició dels seus tres dietaris en un sol volum, per Editorial Gavarres. Segur que no serà el llibre més venut i és probable que no surti a les llistes dels més destacats de l’any, però el cert és que la prosa de Pairolí, tan enlluernadora i alhora tan gràcil, tan de pedra picada i tan etèria, mereix una reivindicació entusiasta, perquè va ser (i aquest llibre ho certifica) un exemple magistral (serenor i intel·ligència) de com afrontar la feina d’escriure i la de llegir. La poètica de Pairolí era deutora de la de Montaigne: «Dic lliurement el meu parer sobre totes les coses», perquè així es mostra «la mesura del meu punt de vista, no la mesura de les coses». No hi ha una veritat única i definitiva, diu, sinó la consciència de contemplar el paisatge i el deure d’explicar-ho. Pairolí va escriure un últim text que es va llegir en el seu funeral. S’acomiadava amb la solemnitat dels savis humils que paren l'orella al que ens diu la natura: «Beveu el vi, gaudiu la mel».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
