Música
Ets un romàntic del segle XIX
Hi ha una generació que ja no sap què és un disc compacte, i encara menys un vinil
Aquests dies els senyors de Spotify m’han recordat que fa 10 anys vam iniciar una relació musical (i contractual). Ja sigui amb ells o amb Deezer, Pandora i altres plataformes digitals, som molts els que ens hem acostumat a escoltar música d’una altra manera. Els nostàlgics continuem enyorant l’emoció de remenar discos en una botiga i de vegades ens comprem un elapé per no perdre’n l’hàbit, però hi ha una generació que ja no sap què és un disc compacte, i encara menys un de vinil. Amb els anys de pràctica, hem entès la influència nociva del format digital, amb problemes com el maltractament econòmic dels músics que no són de masses, la dificultat —si un no té canals d’informació— de descobrir per sorpresa un grup nou o l’arbitrarietat dels algoritmes per predir els nostres gustos.
Però alhora no hem de desestimar les virtuts del mitjà. Em sembla que ‘playlist’ mai ha sigut escollida com a paraula de l’any; i, de fet, en teoria, hauríem de dir-ne ‘llista de reproducció’, però és un dels recursos que més han fet canviar l’audició musical. Tal com passava fa 30 anys amb les cintes de casset, seleccionem les cançons i fem una llista seguint un ordre molt pensat, hi posem un títol i llavors potser la compartim. Es creen així estats d’ànim i atmosferes, insinuacions amoroses o festives, retrats narcisistes...
D’algun temps ençà, el joc de les ‘playlists’ viu un pas més en la seva evolució, sobretot a Youtube. Les llistes de reproducció per a una festa d’aniversari, un viatge en cotxe per França o un sopar romàntic a la terrassa s’han sofisticat, i ara busquen que l’oient en sigui el protagonista. Es diuen llistes de ‘roleplay’ —de joc de rol— i tenen títols com ara «Segona reunió amb el director i la tensió sexual creix», «Ets un assassí però caus bé», «Ets un romàntic i vius al segle XIX» i «Som al 1945 i et retrobes amb el teu amant»... És com si amb la música triada estiguessin creant la banda sonora d’una pel·lícula que t’has d’imaginar, i sovint són una bona alternativa a les lletres insulses i ximples que dominen el pop actual.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
